Carta de resposta a l'Antoni Peiró

Sr. Director:

Sr. Peiró, un professor meu, Vicenç Navarro, d’aquells que recordes tota la vida, em va ensenyar fa uns quants anys que, davant la demagògia i el populisme, la millor resposta són les dades i l’objectivitat. I així li vull respondre, amb dades. Les ambaixades catalanes en el seu moment més àlgid arribaven a costar 18,5 milions d’euros als pressupostos de la Generalitat. Tot i així, el conseller Romeva va explicar fa poc més d’un any fins a 10 projectes internacionals que s’estaven treballant des de les ambaixades amb empreses de tot el món i que podien tenir un retorn econòmic de 8 vegades més que el cost de la mateixa ambaixada.

Una ambaixada a Catalunya ara mateix també serveix per tractar d’internacionalitzar el procés, no cal enganyar ningú, però els demagogs obliden que també serveixen per tancar acords econòmics importants per al nostre país, no exactament com les espanyoles, que ens costen 698 milions d’euros i que serveix actualment per donar sepultura política a vells polítics com Trillo o el mateix Àngel Ros, que cobren 20.000 euros al mes, i que haurien d’estar, aquests sí en processos judicials, el cas de Trillo, pel Yak-42 o la caixa B del PP, i en el cas de Ros, pel desbancament de Catalunya Caixa a les Torres del Riu Segre amb l’amic Narcís Serra. Quant a la preocupació de les persones, m’agradaria veure com vostè demana a Espanya tots els greuges amb els quals ve incomplint els acords amb Catalunya, o els 16.000 M€ que hi ha de dèficit fiscal, o el que Espanya anomena, solidaritat territorial, mentre a Extremadura es regala 400 € per canviar els mobles de casa.

Gairebé 40 sentències del Tribunal Constitucional que el Govern espanyol incompleix a dia d’avui, 24 de les quals de Serveis Socials, 3 de Beques universitàries, infraestructures i rodalies per sota del 30% complert, o la Llei de dependència que es va pactar al 50% entre tots dos governs i que a dia d’avui Catalunya respon al 82% i Espanya al 18% però per vostè és més fàcil parlar dels 20 milions de les ambaixades.

Aquí a Catalunya els pressupostos, que a dures penes es poden augmentar, ja compten amb 8.800 milions d’euros per sanitat amb un augment de gairebé el 5% comparat amb el pressupost del 2018, i un 73% de tot el pressupost dedicat a despesa social. Potser si en comptes de gestionar 36.000 milions de pressupost, en poguéssim gestionar els 52.000 milions que ens pertoquen sense el dèficit fiscal, seria molt més fàcil donar resposta a les necessitats de la gent.

Mentre alguns us queixeu dels 20 milions de les ambaixades i obvieu la gran llista d’incompliments o els 16.000 milions de “solidaritat”, un altre sector com el de l’Honorable President Torra i jo mateix lluitem perquè Catalunya tingui el que es mereix i això no és teatre, és la realitat, són dades afirmades pel TC i pel mateix Montoro. Per acabar, si escriu en un diari i ho vol fer de manera seriosa, recordi que els que estan en vaga de fam són Jordi Turull i Jordi Sànchez, no en Jordi Cuixart, i en segon lloc i no menys important, Joaquim Forn i Josep Rull. Ells demostren més dignitat i coherència de la que molts podran demostrar mai pel seu país.