Olor de tinta
Una de les àrees de la redacció de SEGRE, amb les seccions de Societat i Cultura en primer terme.
Sr. Director:
Com totes les olors, també la que us vull explicar ara és capaç de sacsejar la meua ment d’una manera gairebé salvatge. Vaig descobrir l’olor de tinta una tardor del ja llunyà 1993. El seu anar i venir en la meua vida m’ha portat després d’aquella antiga FP i tan menyspreada durant els anys 90 de Tarragona a Valls, de Valls a Alcoletge, d’Alcoletge a Lleida i ara de retorn a Alcoletge. D’Alcoletge i SEGRE en surt tota una vida, la que estic compartint amb una dona meravellosa i dos projectes de persona que de moment pinten molt bé.
El motiu d’aquesta carta, però, és voler “acomiadar-me” d’una manera especial de la meua altra família. No menys important tot i anomenar-la “altra”, perquè gairebé hi he dedicat i compartit el mateix temps. Han estat gairebé 14 anys dins d’una redacció que m’ha ensenyat la potència d’un grup que unit és invencible i així ho demostra el premi rebut recentment. La potència de la lletra a l’hora de comunicar a través de totes les mans que formen aquella gran redacció i totes les seues versions. Nostàlgica, analògica o virtual i pixelada. Proximitat. Una proximitat que vaig descobrir a El Vallenc i n’he participat, gaudit i patit a través de SEGRE.
M’emporto cap a Alcoletge la motxilla plena d’una mica de cadascú. Rauxa planenca que sovint esdevé explosiva, un equilibri fronterer que, inaccessible de vegades i còmplice involuntari unes altres, també ha contribuït a fer-me més professional. M’emporto també un parell de poesies, una excursió pendent a Llimiana i un bon vi que assaboriré tot recordant el dia que vam riure mentre perdíem aquell vol cap NYC... També m’emporto molta responsabilitat i voluntat de retornar amb treball i més treball la confiança dipositada en mi a través d’una mirada clara, un xic inquietant i tan contundent com motivadora.
Marxo també sense trobar el més mínim motiu del perquè a la sèrie Periodistas (Telecinco –crec–) els guionistes van decidir gairebé ometre seccions d’una publicació periòdica tan important com són Maquetació, Fotografia o Informàtica... A aquests guionistes, m’agradaria explicar-los 4 cosetes...
M’emporto molt a dins amics i amigues que no tenen lloc en aquesta carta perquè mai m’acomiadaré de cap manera de cap d’ells.
Tots tornareu al meu cor cada cop que senti arrancar la nostra rotativa amb tota l’energia i màgia que això desprèn puntualment cada nit. El riu rabiós de paper i la meua preuada olor de tinta m’ensenyarà que tots vosaltres seguiu molt a prop. Sempre vostre.
