L'equilibri territorial està en perill

SR. DIRECTOR:

Aquestes últimes setmanes, representants dels Ajuntaments del territori i organitzacions agràries sindicals i patronals hem acordat una unitat d’acció per tal de posar fil a l’agulla a un problema més seriós del que sembla a primera vista. La falta de rendibilitat de les explotacions familiars, acuitades per la pressió comercial i per les grans cadenes de distribució, està posant en perill el que ha estat el motor econòmic i model de territori de les terres de Ponent durant dècades.

Hem de conscienciar-nos que si desapareixen les explotacions agrícoles familiars i el teixit d’empreses agropecuàries que s’ha construït en els darrers 50 anys, l’equilibri territorial estarà en perill. No es tracta de ser pessimista, sinó d’avançar-se per tal d’evitar-ho. Els últims indicadors així ho expliquen. El 60% de pagesos a títol principal tenen més de 55 anys i només un 6% són menors de 35. Aquesta falta de relleu generacional queda demostrada amb una altra dada: quatre de cada deu pagesos tenen més de 65 anys. Un altre indicador preocupant és l’estrès econòmic d’algunes explotacions pel baix preu que es paga als productors de fruita, principalment a causa de decisions geopolítiques que han minvat les exportacions a la vegada que augmentaven les importacions de productes hortofructícoles procedents d’altres continents. Aquestes importacions, cultivades sota condicions laborals inadequades, amb pocs controls mediambientals i controls sanitaris precaris, no haurien de ser acceptades pel consumidor.

Entre tots els actors de la cadena alimentària ens estem carregant el patrimoni familiar de moltes generacions que havien cuidat del paisatge i havien tingut cura del medi ambient a la vegada que es creava ocupació. Aquesta és l’autèntica sostenibilitat, la més propera, la que hem de mantenir per assegurar-nos que deixem la millor herència a les noves generacions. La d’un territori equilibrat social i econòmicament. Els agents polítics han d’implementar un pla per tal que aquest sector sigui reconegut com a estratègic per a les terres de ponent. L’equilibri territorial ens ho agrairà. Els que estem al capdavant de les institucions locals i del país tenim aquesta obligació i responsabilitat davant de la ciutadania. Ens correspon fer-ho perquè afecta de manera directa i indirecta tots els pobles que han basat la seva economia al voltant de l’entorn rural.

Estem davant de la crisi territorial més preocupant que hem patit per mantenir l’equilibri de les comarques lleidatanes. Impliquem-nos!