Sobre les cremes al camp i la política útil

SR. DIRECTOR

Al Congrés dels Diputats es va aprovar definitivament un projecte de llei en matèria de política agrícola que tornarà a permetre la crema de restes vegetals d’origen agrari, gràcies a una esmena introduïda pel PDeCAT que va rebre el suport de tots els grups.

La prohibició de fer cremes de restes vegetals al camp, que va entrar en vigor el passat mes d’abril a causa de la nova llei estatal de residus, va generar una onada d’indignació entre la pagesia, i amb raó. Per a molts agricultors era molt complicat assumir les costoses inversions en nova maquinària de tractament biològic de les restes vegetals, o per d’altres suposava un cost addicional perquè havien de contractar una empresa de recollida de residus. A més, l’acumulació de restes vegetals que s’estaven acumulant als camps a causa del coll d’ampolla generat per obtenir el nou permís per poder cremar suposa un augment del risc d’incendis així com una font de possibles plagues.

En definitiva, es tractava d’una mesura feta des d’un despatx sense tenir en compte quina és la realitat del camp, un clar exemple de la desconnexió cada cop més preocupant entre les necessitats del món rural i els governants. A més, arriba en un moment especialment difícil a causa de la sequera, l’encariment dels subministraments i dels productes fertilitzants i la inestable situació geopolítica internacional. A més, la impossibilitat de cremar les restes al mateix tros també feia augmentar el perill de malalties i fongs, així com el risc d’incendis.

Per tot això, vull reivindicar la feina feta perquè els nostres pagesos puguin tornar a cremar amb normalitat com havien fet el passat mes d’abril. Si bé nosaltres demanàvem la supressió total de l’article de la llei estatal de residus que prohibia la crema de restes vegetals, finalment el Senat va incorporar algunes modificacions per permetre la crema només a micro i petites explotacions agrícoles –aquelles que tenen menys de 50 treballadors i facturen menys de 10 milions d’euros anuals–. Per tant, podem afirmar que va ser gràcies a l’esmena original presentada pel PDeCAT al Congrés sobre la qual s’ha pogut treballar l’aixecament d’aquesta prohibició.

Des del PDeCAT creiem que és compatible defensar les reivindicacions nacionals de Catalunya amb fer política útil que solucioni els problemes del dia a dia de la gent, i això és el que fem en totes les institucions on som presents. I en aquest cas, puc dir que em sento plenament orgullosa d’haver ajudat els nostres pagesos a tirar endavant.