Corrompre la joventut

Fa dos mil quatre-cents setze anys, un home bo va ser acusat de corrompre la joventut. Fou jutjat i condemnat a mort per un tribunal de ciutadans d’Atenes. El seu nom era Sòcrates. No havia escrit mai cap llibre, no havia tingut cap paper a la política del seu temps, ni havia estat mestre de ningú. De fet, si alguna cosa deia al respecte, és que no tenia res a ensenyar, car no sabia res. Si hom insistia, acabava confessant, a desgrat, que només sabia una cosa, justament que no sabia res.

Amb aquesta descripció sumària, ningú hauria dit aleshores que aquell home havia de convertir-se en el pensador més conegut i respectat de tots els temps. En efecte, Sòcrates representa l’ideal del filòsof. L’home que, precisament perquè reconeix que no sap res, té ànsia i desig de saber, investiga, interroga, s’interessa per tot, amb l’esperança d’abastar el coneixement.

Una acusació semblant plana ara sobre l’escola catalana i contra els seus mestres. D’adoctrinament els acusen aquells que, com el PP i Cs, pensen que l’escola ha de servir per assolir les seves fites polítiques. Les dels primers: “Españolizar a los niños catalanes” i anorrear el “planter independentista”. Les dels segons: matar la llengua, la cultura i la nació catalanes, fent que l’assassinat passi per remei necessari. A una tal fi, se serveixen sense manies de l’ajut inestimable de Sociedad Civil Catalana, que ha obert una pàgina web on s’anima a acusar docents i directors. Tots junts conformen la nova Inquisició que, superant l’antiga, no persegueix cristians que judaïtzen, sinó catalans que ensenyen. Significativament, el darrer cremat a la foguera per la Inquisició espanyola fou un mestre, de nom Gaietà Ripoll, el 1826.

El filòsof Sòcrates no feia altre que ensenyar a pensar, però no com a doctrina ni teoria. Els joves que l’acompanyaven veien en ell l’exemple vivent d’home íntegre que s’ocupava del seny, de la veritat i de la cura de l’ànima, però, d’això, els acusadors en deien “corrompre la joventut”. Enguany s’ha eliminat la Història de la Filosofia de la selectivitat catalana. Diuen que és per homologar-la a l’espanyola, on només es fa Historia de España, de creixent importància acadèmica i política... Això, és clar, tampoc no és adoctrinar la canalla.