x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CAVE CANEM
  • RAMON CAMATS

L'escapçacaps

Actualitzada 06/10/2018 a les 08:10
RamoRamon Camatsn Camats

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Ramon Camats

Sext Tarquí (Sextus Tarquinius en llatí) havia guanyat amb arteria i dissimulació la ciutat de Gabii i pensava incorporar-la a l’incipient imperi romà. No sabent què fer per garantir-se la submissió i la fidelitat de la ciutat, va demanar consell a son pare Tarquí el Superb, que tingué el trist honor de ser el darrer rei dels romans, i fou destronat l’any 509 aC. Tarquí el superb, però, no es refià de parlar francament amb el missatger que el seu fill li enviava, així que, decidit a no respondre-li amb paraules, se l’endugué a un hort. Allà, amb un bastó, va anar esterrossant els caps que sobresortien de les roselles. El missatger, retornat a Gabii, relatà fil per randa el que havia vist. Sext comprengué de seguida el missatge: calia acabar amb la vida dels individus més destacats de la ciutat. Valeri Màxim, l’historiador que narra el fet, conclou el seu relat amb un comentari agut sobre l’entesa paternofilial: “L’astúcia del vell es va correspondre amb la sagacitat del jove.”

L’anècdota m’ha fet venir a la memòria Soraya Sáenz de Santamaría, que presumí, el 16 de desembre passat, d’haver aconseguit, amb l’aplicació del 155, que ERC i Junts per Catalunya “no tengan líderes porque están descabezados”. I m’he adonat que, malgrat la perversitat de la frase i de la intenció que l’animava, Soraya tenia raó. Els grups que formen el govern no tenen líders dignes d’aquest nom. Els que ara passen al davant són actors secundaris que manen per delegació i que mai no haurien imaginat que els tocaria fer aquest paper. Sense líders, i sobretot, sense líders capaços d’entendre’s, la política catalana està empantanegada. Assetjat el govern per tots costats, amb Cs i PP vomitant odi a cada intervenció, PSC xiulant com si la cosa no anés amb ells, els de la CUP aprofitant cada feblesa per estrènyer més el cargol, la (in)Justícia espanyola collant el Parlament i restant-li marge de maniobra, sembla que no hi hagi sortida. Però no hem de perdre l’esperança. Recordem que Tarquí el Superb, el “descabezador”, perdé el seu cap tot seguit, i la República de Roma fou proclamada. Si l’analogia amb el nostre assumpte val d’alguna cosa, el primer ja ha passat. I amb paciència, i una mica més de coratge i intel·ligència, arribarà la segona.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre