SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Per a vostè, volgut lector, hi ha alguna persona per a qui és de vidre i que alhora és de vidre per a vostè? Entengui’m, la transparència de què parlo no és pas la que tenim, de vegades, per a la mare, que tot ho veu o endevina, però que és sovint unidireccional. Parlo de la transparència escollida de l’amistat, de la confiança plena. Amb un amic ets de vidre i ell o ella ho és també per a tu, i no pas perquè es doni una permanent actualització (allò de posem-nos al dia) de les vides respectives, sinó perquè justament no cal. És quan hom sent que sap el que pensa, sent, desitja i rebutja l’altre, en una mena de comunió d’esperits que està més enllà de l’espai i el temps.

Feliç és qui ha trobat l’ombra d’un amic. ¿Qui pot dir, sense exagerar, que algú és el seu “altre jo”, o un “jo que està en un altre cos”, algú la vida del qual li interessa tant com la pròpia, amb qui s’alegra sense enveja i amb qui s’entristeix sense compassió?

Montaigne, parlant del seu amic Étienne de la Boétie, va escriure: “Al capdavall, allò que nosaltres ordinàriament anomenem amics i amistats no són més que relacions i familiaritats lligades per l’atzar i la comoditat gràcies a les quals les nostres ànimes romanen unides. En l’amistat de què parlo es mesclen l’una amb l’altra i s’hi confonen, amb una mescla tan general que esborren i ja no poden retrobar la costura que les ha unides.” Així, l’autor ens fa adonar, alhora, de la diferència entre un gènere d’amistat que no té parió i l’amistat ordinària o el mateix amor. La primera és familiaritat basada en el treball, les afeccions, la consanguinitat..., productes de l’atzar. El segon és més ardorós i violent, i alhora efímer. Podria existir, tanmateix, una amistat a la Montaigne, menys ansiosa i impacient, amb moments eròtics? Podria això dir-se amor vertader?

S’ha adonat vostè que una llarga absència no fa defallir l’amistat, que hom retroba l’amic, com si fos ahir? Cert que també es diu de la passió amorosa que és com una foguera, a la qual el temps tracta com si fos un oratge, de manera que un ventijol l’apaga si és feble, i una ventada l’alimenta si és fort. Però segueixen sent diferents, sempre que l’amistat i l’amor no estiguin units, agermanats, com una sola ànima en dos cossos diferents.

tracking