SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Quan l’any 1915 Franz Kafka va publicar la seva novel·la Die Verwandlung (La transformació o metamorfosi), a Die weißen Blätter ningú no va tenir cap dubte que es tractava de literatura alemanya. Poc importava el fet que Kafka parlés i escrivís en la llengua dels jueus d’Europa, el jiddisch, o que també ho fes en txec, en francès o en grec clàssic; no hi feia res tampoc que als 13 anys rebés el seu bar mitzvah o que estigués fascinat pel teatre i la literatura jueva. Kafka va fer la tria deliberada d’escriure en alemany.

No està pas clar que ho fes per poder ser més llegit, car en vida pràcticament no el llegí ningú i abans de morir va donar ordre al seu amic i executor literari Max Brod de cremar tots els seus llibres no publicats, incloent-hi El procés, El castell i Amèrica. Per a sort dels seus lectors, Brod no en va fer cas. Isaac Bashevis Singer és l’únic premi Nobel en llengua jiddisch.

El va obtenir el 1978, quan ja gairebé ningú la parlava. El jiddisch és una llengua judeogermànica originada al segle IX i comuna entre jueus europeus. Té com a base l’hebreu i l’alemany antic, amb elements d’arameu i de diferents llengües eslaves.

S’escriu amb caràcters hebreus. Al seu zenit la parlaven 11 milions de persones, 6 milions de les quals foren assassinades pels nazis. La resta, en integrar-se a Israel, la van anar substituint pel renaixent hebreu promogut pel nou estat nascut el 1948.Per què Singer va escriure sempre en jiddisch? No podia haver triat el polonès o l’anglès (al qual ell mateix va traduir-se com a base per a les traduccions a les altres llengües)? Per què va escriure La família Moskat i Yentl, el noi de la Yeshiva en una llengua minoritària? Ho va fer perquè va voler.

Singer va triar una llengua que el feia membre d’un “grup objectivament identificable” de persones que compartien una història, una parla i un esperit. Tant ell com Kafka –que havia elegit diferent– sabien que una llengua és molt més que un sistema de comunicació perquè amb ella hom escull una cultura, gairebé sempre una nació (aleshores sense estat) i un esperit determinat. Quan hom tria una llengua sap perfectament el que fa, no és una qüestió només pràctica.

És justament el que fem, o deixem de fer els catalans quan parlem la nostra, aquí i arreu.

tracking