Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COL·LABORACIÓ
  • FRANCESC X. MIARNAU DOMENECH

2016. L’any internacional dels llegums

08/01/2017 a les 05:39
2016. L’any internacional dels llegums

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© 2016. L’any internacional dels llegums

Els llegums, entenent com a tals els de consum humà, com ara mongetes, cigrons, pèsols o llenties, varen ser considerats la carn o la proteïna dels pobres, tal com ha passat amb el bacallà o la sopa d’all i farigola. Avui dia, la restauració i l’aportació que fan a la salut alimentària els situa en un lloc més digne i formen part de cartes de restaurants d’alt i bon nivell. El dia 30 es va celebrar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida, en representació de Catalunya, la jornada tècnica dedicada als llegums, la seva qualitat, cultiu i usos, donant testimoni i fent-se ressò de la proclamació per part de Nacions Unides del 2016 dedicat a l’ampli ventall d’aquest grup i espècies vegetals. La jornada va comptar amb especialistes de la UdL i la UPC, que varen fer palesa la importància i qualitat de les més de cinquanta varietats catalanes de mongetes, nombroses varietats de cigrons i pèsols i la seva importància en l’alimentació com a portadores d’una proteïna saludable, entre el 20 i el 30%, a més d’aminoàcids i càrrega energètica pels seus hidrats de carboni, un 60%; fibra dietètica, de l’11 al 25%; micronutrients, i lípids de bona assimilació. El treball, en la recollida i conservació de varietats autòctones i base de millora genètica per aconseguir una major qualitat alimentària i productiva, s’ha portat a terme per part del departament d’Agricultura, empreses de llavors com Batlle, Fitó, el Solc i Morera, així com la d’agricultors que han dedicat un gran esforç a la conservació de varietats, com són el cigronet de l’Alta Anoia i la mongeta de Bossòst, que varen testimoniar les vivències, experiències i resultats que en beneficien el conreu, la producció i el consum. El conreu i la producció de llegums per a consum humà ocupa a Catalunya unes 560 hectàrees, que produeixen unes 1.740 tones de mongetes, cigrons i pèsols secs. El consum a Catalunya d’aquestes tres espècies és de 23.919 tones. Som deficitaris i, per tant, importadors de 22.178 tones. Aquestes dades fixen un repte agrícola, perquè demostren una dependència brutal que cal minvar, ja que el seu cultiu és econòmicament rendible i aporta una gran millora agroambiental. Dades interessants van ser donades per Jaume Lloveres, de la UdL: les lleguminoses de conreu, aquí entren totes tret del garrofer, tenen la capacitat de fixar el nitrogen atmosfèric mitjançant els bacteris nitrificants que es desenvolupen en el seu sistema radicular formant nòduls (Rhizolium Legominosarum). Totes aquestes, cigrons, faves, llenties, mongetes, pèsols, soja, veces o alfals, poden enriquir el sòl entre 40 i 350 kg/N/any, fet que suposa un gran estalvi per a conreus posteriors i enriquiment del sòl d’un nitrogen que no contaminarà aqüífers. Però, a més, una dada important és que, per fixar un quilo de nitrogen, la planta ha d’absorbir entre 3 i 4 kg de CO

2

i una gran quantitat d’energia calorífica que disminueix l’excés de carbònic atmosfèric i l’escalfament del planeta. Per tant: disminució en la fabricació de fertilitzants consumidors d’energia, disminució en contaminació per absorció de CO

i en l’escalfament, tots estimulants del problemàtic canvi climàtic. Per arrodonir la jornada, Juan Tous, tècnic d’empreses innovadores de la garrofa, va fer esment de la tasca que aquesta associació de productors i industrialitzadors fa d’aquesta lleguminosa mediterrània tan present al litoral tarragoní i de llevant, en un ampli aprofitament per a alimentació animal i humana de la qual Espanya encapçala la producció i la comercialització mundials. Selecció i millora varietal. Passa de conreu marginal a plantacions regulars, avui conreat als secans més àrids del litoral mediterrani, que té grans possibilitats d’augmentar rendiments en recs, incrementant el conreu condicionat a la possibilitat de posar a disposició de l’agricultor noves varietats, com ha passat amb olivera i ametller. Pot ser el tercer conreu mediterrani en expansió, ja que la llavor, el garrofí i polpa, està omplint cada cop mes nínxols d’aprofitament i consum. Una jornada, la dels llegums, de gran interès, on els assistents hem pogut sospesar la importància en salut alimentària, valor nutricional, ambiental i ecològic que ofereixen aquests matolls de vegetals. Dins dels suggeriments, vull destacar el de fomentar-ne el consum a la infància, en l’entorn familiar i menjadors escolars, per la seva aportació alimentària saludable i reguladora d’un problema cada cop més freqüent: l’obesitat infantil. Una exposició informativa i artística queda oberta per a tothom a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrícola, per a tots els que tinguin interès a ampliar i millorar coneixements sobre aquest matoll vegetal àmpliament conreat a casa nostra.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre