SEGRE
Tendències positives

Tendències positives

Creat:

Actualitzat:

L

a majoria de nosaltres coneix el fenomen gairebé universal de definir propòsits per a l’any nou. Acumulem un parell de setmanes del 2017 i molts ja hem fixat aquestes metes, i començat amb l’energia i força pròpies de “l’arrancada d’un poltre de Jerez”.

I aquest entusiasme hi és malgrat que, per l’experiència d’altres anys, sabem que d’aquests objectius, alguns seran assolits plenament, altres de forma modesta i uns quants es quedaran en algun punt del camí.

Hi haurà qui pensi que aquest joc recurrent de declarar propòsits sabent que no tots tindran èxit, és una barreja d’autoengany i justificació, amb certa dosi de ximpleria. Tanmateix, en la reflexió que avui proposo vull reivindicar el valor intrínsec d’aquest fenomen (fins i tot amb les seues limitacions) tant per al lideratge personal com per al d’equips.

La primera aportació és que és una Vacuna contra l’Autocomplaença, que constitueix un veritable virus per a individus, grups, empreses i institucions. Està bé això d’agradar-se a un@ mateix@, per allò que una sana autoestima ens equipa millor per afrontar el que la vida porti, i sens dubte ens permet disfrutar molt més. El problema sorgeix quan l’autoestima es converteix en absorbiment hipnòtic i ens impedeix veure-hi més enllà del nostre ego.

Un propòsit d’any nou ens convida a sortir de la nostra zona de confort i a superar alguns límits. La segona aportació és l’Aprenentatge.

Quan a l’analitzar com ens va anar l’any anterior amb les nostres metes trobem que en algunes hem suspès, la intel·ligència ens crida a revisar què vam fer o què vam deixar de fer per aconseguir aquesta collita de carabasses.

En Programació Neurolingüística es diu que no hi ha èxits ni fracassos, només resultats i des d’aquesta perspectiva positiva, podem analitzar “amb menys dolor” com hem construït els resultats obtinguts per poder canviar el que no va funcionar i tornar a la càrrega amb una millor comprensió de nosaltres mateixos i un pla millorat.

La tercera aportació és la Direcció i el Sentit que proporciona tenir metes, objectius, propòsits... Una pregunta amb la qual confronto a vegades els meus clients en processos de coaching és “què vols ser? Peix o medusa?”

Els peixos poden nadar en la direcció que volen, les meduses van on les porta el corrent. Quan no ens parem a preguntar-nos on sóc i on vull anar, simplement “medusegem”. Finalment, ens permet una Millor Adaptació. Avui dia a nivell personal i organitzatiu, ja no és una opció descansar sobre la satisfacció del que s’ha assolit. Afinar les nostres capacitats cada any evitarà que ens quedem desactualitzats i perdem trens que, amb una mica d’entrenament, podem agafar.

De manera que convido tothom a portar a terme l’exercici de reflexió i sana ambició que suposa marcar-se propòsits d’any nou. El primer component del lideratge rau a establir una visió d’allò que volem aconseguir i per la qual cosa val la pena esforçar-se. I igual que no hi ha valor sense por, la certesa de no assolir tot el que ens hem marcat posa a prova el nostre coratge i compromís.

Pot ser llarg i difícil arribar-hi, però pel camí també aconseguirem victòries, creixerem com a persones i professionals i desenvoluparem equips i organitzacions més sanes.

Al final l’important és avançar, atansar-se una mica, més cada vegada, marcar tendències positives que són èxits en si mateixes. Només hi ha una direcció vàlida: cap endavant.

tracking