Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COL·LABORACIÓ
  • JAUME GINÉ DAVÍ
Professor d’ESADE Law School

Europa no perd el nord

19/01/2017 a les 08:22
Europa no perd el nord

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Europa no perd el nord

Europa no perd el nord

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Europa no perd el nord

El 2016 es tanca amb més incerteses després del Brexit i la inesperada victòria de Donald Trump, que qüestionen les relacions de la UE amb la Gran Bretanya i els EUA. I passa quan la Rússia de Vladímir Putin, que abilla l’URSS, continua pressionant els seus veïns d’Europa del nord, central i oriental. Tampoc la crisi política italiana ajuda a superar les crisis d’altres països del sud com Grècia, Portugal i Espanya. I tots continuem pendents del resultat de les pròximes eleccions a Holanda i França la primavera del 2017. Mentrestant, l’Alemanya d’Angela Merkel intenta portar el timó europeu per navegar en mars tèrbols.

Els cinc països nòrdics afronten molt millor la crisi europea. No són grans economies en dimensió però molt obertes internacionalment. I compten amb uns Governs que gestionen els seus poders amb transparència i eficàcia així com uns recursos humans preparats i motivats. Unes claus mestres per continuar aprofitant les oportunitats d’una globalització contestada per l’opinió europea però que seguirà el seu curs liderada per la Xina i altres països emergents.

S’hi sumen diversos factors: unes societats avançades que prioritzen l’educació, impulsen un creixement econòmic més igualitari, socialment inclusiu i protector del medi ambient. I s’afavoreix el desenvolupament de clústers o pols d’investigació i innovació amb una estreta cooperació entre les universitats i les empreses, una alta inversió en R+D, una bona disponibilitat de capitals, etc. Els nòrdics lideren els principals índexs socioeconòmics de les institucions internacionals. El de Desenvolupament Humà del PNUD de les NNUU l’encapçala Noruega. I són entre les economies més competitives segons el de Competitivitat Global 2016-2017 publicat pel World Economic Forum de Davos, on Suècia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca i Islàndia ocupen els 6è, 10è, 11è, 12è i 27è llocs. I entre els òptims per fer negocis segons l’últim informe Doing Business 2016 del Banc Mundial en el qual Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia i Islàndia destaquen en el 3r, 6è, 9è, 12è i 20è llocs. I eren més aviat favorables al non nato Acord de Lliure Comerç entre EUA-UE (TTIP), tan discutit en altres països europeus i finalment enterrat per Donald Trump.

Els països nòrdics gaudeixen d’unes elevades rendes per càpita del món però les diferències salarials són equilibrades. I són un exemple de la igualtat de gènere. Segons Eurostat, el nivell d’ocupació de la dona assoleix el 83,3% a Islàndia i el 78,3% a Suècia, molt superior a la mitjana del 64,3% a la UE. Les energies renovables representen el 67% de l’electricitat consumida, a la Unió Europea només el 30 per cent.

El model nòrdic busca una harmonia entre nivell i qualitat de vida, entre competitivitat i protecció dels drets laborals i socials, etc. És un model econòmic inclusiu i verd difícil d’assolir que haurà de ser preservat en un context internacional complex.

Serà possible defensant el “contracte social” sustentat en les relacions de confiança i transparència entre els ciutadans i els seus governants. I es mantindrà si totes dos parts contractants continuen primant el pragmatisme i la flexibilitat sobre la rigidesa, i el consens sobre una autoritat que pretén imposar-se al·ludint simplement a l’imperi de la Llei. En canvi, altres països europeus pateixen una greu crisi política i de valors perquè els governs utilitzen i abusen de les lleis i els seus poders exorbitants que beneficien principalment unes privilegiades elits polítiques i socioeconòmiques. També ocorre a Espanya. I temen la participació ciutadana i fins i tot pretenen demonitzar els referèndums amb l’excusa que molts ciutadans no saben el que voten. Es queixen dels resultats de les votacions sense analitzar el què i el perquè. Es limiten a culpar el populisme en comptes de preguntar-se si ells governen justament i equitativament. I es tanquen inflexibles a mantenir un opac statu quo, cada vegada més allunyat de les renovades aspiracions de la majoria de la ciutadania. Els nòrdics paguen uns elevats impostos però l’Estat els aporta a canvi un alt nivell de seguretat, també social. Els aturats estan protegits però a condició que es formin i busquin activament i seriosa una ocupació. Les societats nòrdiques exigeixen drets però també practiquen la coresponsabilitat i la solidaritat en l’exercici dels seus deures. Aquesta cultura política i social és bàsica per dur a terme les reformes estructurals necessàries per adaptar-se a un món canviant. Els nòrdics també afronten problemes, també l’arribada i la difícil integració dels refugiats extraeuropeus. A Suècia, algunes multinacionals (Volvo, Ericsson o Electrolux) pateixen la competència exterior i fins i tot passen a mans estrangeres. Noruega va veure minvar els seus ingressos al caure bruscament els preus del petroli. A Finlàndia, l’únic membre de la zona euro, va declinar la seua indústria electrònica. A Dinamarca, les empreses navilieres afronten la crisi del transport marítim internacional. Islàndia va superar amb èxit una greu crisi financera i aborda els efectes d’un excessiu boom turístic.

Encara que hi ha un alt nivell d’ocupació, tots hauran de continuar esforçant-se per no perdre competitivitat. I per salvar el seu avançat model, els governs i agents socials nòrdics seguiran sumant esforços per ajustar-lo als nous reptes. Un exemple a tenir en compte.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre