Agermanats pel referèndum

El divendres que ve serà l’última oportunitat que tindrem els regidors de la Paeria per expressar la nostra posició en un ple sobre el referèndum de l’1 d’octubre abans de la seva celebració. A l’agost no es reuneix el plenari i el fet que enguany la festivitat de Sant Miquel s’escaigui en l’últim divendres del mes de setembre podria fer desplaçar el ple ordinari fins a la primera setmana d’octubre, quan la votació ja s’haurà celebrat. Tenint en compte aquesta combinació de condicionants del calendari, resulta inexcusable que la setmana vinent el referèndum tingui un protagonisme destacat al ple.

Malauradament, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ja ha dit per activa i per passiva que no pensa posar facilitats a un referèndum que no es convoqui d’acord amb la legalitat espanyola. A aquestes alçades, la Llei del Referèndum que promou el Parlament de Catalunya només està pendent de la seva aprovació en les properes setmanes perquè el president pugui fer la convocatòria oficial del referèndum. Aleshores hi haurà el marc legal que reclama Ros perquè tot es faci d’acord amb la llei, encara que em fa l’efecte que això tampoc no li semblarà suficient. De legalitats només n’hi ha una, diu. Però quan la Llei del Referèndum al·ludeix a principis bàsics i a drets universals que el mateix Estat espanyol assumeix, s’hauria d’adonar que, efectivament, de legalitat només n’hi ha una i que empara perfectament la celebració de l’1 d’octubre. Desitjaríem sincerament que l’equip de govern es replantegés la seva posició i que col·laborés amb el govern de la Generalitat en allò que li requereixi, principalment en la cessió dels espais habituals per fer les votacions. Si no ho fa, s’habilitaran llocs alternatius, que ningú no en tingui cap dubte, però seria una anomalia que el nostre ajuntament donés l’esquena a una demanda majoritària de la nostra ciutadania: votar. I que consti que no diem que la independència sigui el que vol la major part de la nostra societat, això ja es veurà; el que dic és que el desig de decidir el futur polític de Catalunya mitjançant el vot és un anhel àmpliament compartit. Hi haurà Llei del Referèndum, hi haurà convocatòria, hi haurà campanya, hi haurà urnes, hi haurà paperetes i sobres, hi haurà meses electorals, hi haurà votació, hi haurà escrutini, hi haurà resultat i el resultat tindrà efectes immediats. I els que estem a favor que tot això sigui un fet, també volem que es faci de la millor manera possible. Com que voler l’adhesió de la Paeria al referèndum sembla que sigui demanar massa al PSC, presoner ideològic del PP i de Cs en aquest tema a canvi de mantenir el poder, el nostre grup proposarà que els alcaldes de les ciutats agermanades amb Lleida ens visitin aquell cap de setmana de Fira de Sant Miquel i que puguin viure amb nosaltres la jornada de l’1 d’octubre. Carolina Hurtado, alcaldessa de Lérida (Colòmbia); Jean-Marc Pujol, de Perpinyà; Norbert Meler, de Foix (França); Tiziano Tagliani, de Ferrara (Itàlia); Ling Yun, de Hefei (Xina) i Roger Cerdá, de Xàtiva, rebran en els propers dies una carta on els explico que Catalunya celebrarà el referèndum d’autodeterminació i que el nostre grup municipal vol que hi siguin. La seva presència, com els faig saber en aquesta missiva, pretén poder compartir amb ells una jornada democràtica històrica per al nostre país i, al mateix temps, donar-los l’oportunitat de poder observar en primera persona la netedat de tot el procés electoral. Si els processos d’agermanament entre ciutats busquen, a partir d’alguna característica en comú (en el cas de Lérida, el nom, per exemple), la millora del coneixement mutu i l’ajuda bilateral, ens sembla ben oportú que en un moment com aquest vulguem estar al costat d’aquelles ciutats amb qui ens hem volgut fer germanes.