Logicofobistes al Maricel

El Museu de Maricel de Sitges acull l’exposició dedicada als logicofobistes, on participaren els tres surrealistes lleidatans Cristòfol, Lamolla i Viola, que signava el manifest. L’altre avalador del projecte, a més de Viola, era el crític d’art sitgetà Magí Cassanyes (1893-1956). Col·laborador de la cèlebre revista L’Amic de les Arts, conjuntament amb Dalí, Josep Carbonell o J. V. Foix, va promoure mostres avantguardistes a Barcelona, com la de 1929 a les Galeries Dalmau de Barcelona, dedicada a Hans Arp, Mondrian, Van Doesburg o Vantongerloo, i va participar en el número de Nadal de 1934 de la revista D’Ací d’Allà, que tothom considera el gran aparador de la modernitat de l’època. Cassanyes va presentar la mostra dels tres escultors a la Sala Catalonia, que prologaria la mostra logicofobista.

En el manifest d’aquesta exposició, Magí Cassanyes escriu que la síntesi que proposa el grup implica un valor metafísic a les opcions de l’art modern. En aquell temps, Cassanyes defensava un “realisme màgic” o d’una nova objectivitat alemanya o centreeuropea, que veia reflectit en artistes com Otto Dix, en arquitectes com Wagner, Hoffmann, Behrens o Le Corbusier. Si Gasch destacava Salvador Dalí, Joan Miró, Sandalinas, Planells, Ramon Gaya o Maruja Mallo, Cassanyes optava pel pintor realista màgic català Artur Carbonell (Sitges, 1906-1973).

En el número 30 de la revista (Sitges, 31 de desembre de 1928), Cassanyes li dedica un llarg article i no dubta a incloure la seva obra dins les teories de Franz Roh i el postexpressionisme que considera propi de la Nova Objectivitat. Després de Joan Miró, Cassanyes tria Carbonell. Allò que li plau és la referència al món extern i a l’intern, com una representació dialèctica de l’Esperit i la Naturalesa.

El grup que animava la revista L’Amic de les Arts ja s’havia fixat en Artur Carbonell, especialment pel fet que era de Sitges. Algunes de les seves obres havien il·lustrat articles de la publicació, com el número 3 de juny de 1926, o el d’agost de 1927, amb reflexions de Salvador Dalí. Sebastià Gasch havia defensat també el seu treball, que li havia cridat l’atenció a l’exposició de la Sala Dalmau de 1927.

El món d’Artur Carbonell, ple d’interioritat i símbols, no s’orientà exclusivament vers la pintura, sinó que aviat va optar també pel de l’escenografia i el teatre. L’any 1915, per exemple, en un viatge a Madrid, havia assistit a una representació dels Ballets russos de Diàgilev.

El 1920 s’instal·là a Barcelona i, després d’estudiar el batxillerat, començà Arquitectura, que abandonà al poc temps. Les seves escenografies tenien una proximitat amb la seva obra pictòrica, amb ambients misteriosos, nocturns, on l’arquitectura era semblant a les perspectives de De Chirico.

Les seves representacions teatrals es corresponien amb l’esperit d’autors contemporanis. L’any 1929, Cassanyes l’inclou a l’Exposició d’Art Modern Nacional i Estranger a la Sala Dalmau, i amb J. V. Foix signen el catàleg de la seva mostra a la galeria Arenyes de Barcelona, presentada del 29 de novembre al 13 de desembre de 1930. Aquesta va ser una mostra radical i la més surrealista de Carbonell, i incorporava obres magicistes al costat d’altres d’un realisme simbòlic.

Pel fet de viure a Barcelona, Carbonell es relaciona amb els membre d’ADLAN, que segueixen les seves representacions teatrals i patrocinen activitats on ell participa. Sembla lògic que, en ser Magí Cassanyes signant del manifest logicofobista, comptés amb la seva presència.

Ara Sitges posa l’accent damunt d’aquests dos logicofobistes sitgetans i, amb ells, recorda la rellevància del grup lleidatà, que en la teoria i la pràctica varen impulsar i renovar un nou surrealisme català.