Seguim

He decidit tornar a presentar-me per ser diputat al Parlament de Catalunya i novament Ciutadans m’ha fet confiança perquè encapçali la seua llista a Lleida. Ha estat una legislatura curta però altament productiva per a mi. He presentat dos propostes de llei, una per implementar la farmàcia assistencial i una altra per disminuir les llistes d’espera sanitàries. Van ser cinc les interpel·lacions que vaig fer als Consellers, amb les seues cinc subsegüents mocions. He aconseguit aprovar diverses desenes de propostes de resolució, i registrat més de quatre-centes preguntes de control al Govern. Així que estic satisfet del treball realitzat i convençut que els mateixos motius que em van portar a allunyar-me de la medicina per exercir la política continuen vigents. Durant el final de la legislatura moltes coses han empitjorat a Catalunya i les propostes amb què em presentava fa una mica més de dos anys són més necessàries que mai. Cal allunyar-se del discurs procesista i de tot allò que ens divideix, ens separa i ens enfronta. Hem de centrar el debat en les moltes oportunitats de millorar, com he fet fins ara. Per això estic satisfet d’haver aconseguit aprovar al Parlament que es dotés de metge el CAP dels Magraners tots els dies de l’any, o la millora de recursos que necessita el barri del Secà de Sant Pere, tornar a aprovar la construcció de l’Institut de Cappont, i més trens i més barats.

Qualsevol que hagi seguit la nostra activitat sabrà quines seran les prioritats si governem. Aquestes són algunes que el Govern no ha prioritzat. I jo em comprometo a fer-ho. I per això seguiré acompanyat de Javier Rivas, el nostre diputat de la Val d’Aran, un incansable de propostes agrícoles, per millorar les carreteres i amb solucions per al Pirineu. I hem incorporat un jove brillant perquè sigui el nostre tercer diputat, perquè continuem creixent. Ciutadans no ha fitxat un rebotat d’un altre partit ni ningú de la vella política processista de Pujol. Nosaltres volem talent, il·lusió i currículum per sortir a guanyar. Sense complexos. No és moment per a experiments ni per apostar per partits que acabin pactant amb els processistes. Ja n’hi ha prou de procés. És l’hora del canvi útil.