Qui assumirà l’impost d’actes jurídics documentats?

Des de fa uns dies advocats, prestadors i prestataris estem impacients per conèixer la tan esperada sentència del Tribunal Suprem, que ha d’establir les bases sobre a qui li correspon assumir el pagament de l’impost d’actes jurídics documentats. Sembla ser que aquesta sentència ja ha estat dictada per l’Alt Tribunal, però encara no s’ha fet pública. La decisió que, finalment, hagi adoptat el Suprem resulta de summa transcendència, en tant que en moltes ocasions l’esmentat gravamen suposa el 80 per cent de les despeses de la hipoteca. Per això, en funció del que determini la sentència podria generar-se noves despeses per a les entitats bancàries, que, es diu, superaria els que se’ls ha ocasionat amb la devolució del que s’ha cobrat de més com a conseqüència de la nul·litat de les clàusules terra.

El Tribunal Suprem, en sentència dictada per la sala civil del 23 de desembre del 2015, va establir que les clàusules dels préstecs hipotecaris que imposen el pagament al prestatari-consumidor de la totalitat de les despeses de formalització, preparació i execució del préstec poden ser considerades abusives, per tant declarades nul·les, ja que comportaven un desequilibri entre les parts del contracte (prestador-prestatari).

Això es plasmava en el fet que les despeses que porten aquest tipus d’operacions s’imposaven directament al consumidor-prestatari, sense que fossin distribuïdes entre les parts (ni es negociessin entre elles el seu pagament).

Tal com vam exposar en el seu dia aquestes despeses són les de notaria, gestoria, registre, impostos i despeses de taxació del bé hipotecat. La conseqüència final de la declaració de la nul·litat de l’esmentada clàusula és l’assumpció de les despeses totalment o en part per l’entitat bancària (depenent del jutjat).

Malgrat l’existència d’aquesta sentència de l’any 2015, molts van considerar que havia de ser la sala contenciosa administrativa de l’Alt Tribunal a qui corresponia pronunciar-se sobre qui havia d’assumir la despesa de l’impost d’actes jurídics documentats, ja que l’esmentada sala és realment la competent per interpretar la legislació fiscal. Fins al moment aquesta sala del Tribunal Suprem ha resolt en diverses sentències que el subjecte passiu de l’impost és el prestatari, és a dir el consumidor, per la qual cosa la doctrina assentada fins ara no li beneficiaria. Doncs bé, amb la sentència esperada s’ofereix una oportunitat per canviar de criteri.

Entre els múltiples jutjats i audiències provincials de l’estat hi ha diversitat de criteris en aquesta matèria. Depenent de quina sigui l’audiència provincial que hagi de conèixer del cas i donada la importància de la despesa que suposa el pagament de l’impost, molts despatxos d’advocats estan esperant a presentar les demandes de nul·litat de clàusula de despeses revertides en la seua totalitat al prestatari, que la sentència del Suprem es faci pública.

L’impost d’actes jurídics documentats grava entre el 0 per cent i l’1,5 per cent de l’import total de la responsabilitat hipotecària. És un impost cedit per l’Estat, per la qual cosa el tipus de gravamen aplicat a la base imposable dependrà de la comunitat autònoma. En el cas de Catalunya van des del 0,1 per cent a l’1,5 per cent, depenent de les circumstàncies que envolten el fet imposable, sent el més habitual el tipus impositiu de l’1,5 per cent.

A dia d’avui, quinze audiències provincials han sentenciat a favor del consumidor i deu ho han fet en contra. El criteri mantingut pel Jutjat Mercantil de Lleida, fins al moment, és que l’esmentat impost l’ha d’assumir el prestatari-consumidor.

Vist el panorama actual, i en el cas que us vegeu afectats per l’esmentada situació, us aconsellem que poseu el vostre cas en mans d’un lletrat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets.