La desmemòria històrica

Si ho recorden, el 2014 l’alcalde de Cervera Ramon Royes va sorprendre propers i estranys clamant als quatre vents que Cervera no va ser borbònica sinó austriacista durant la Guerra de Successió. Tal afirmació se sostenia, per anomenar-ho d’alguna manera, gràcies a l’aportació d’un document suposadament inèdit segons el qual es demostrava que Cervera va jurar fidelitat a l’Arxiduc Carles el 1705. Sens dubte tal document va existir, com també sens dubte va ser firmat sota coacció i després d’un atac contra la ciutat que va causar mitja dotzena de morts. També és innegable que de bon començament, quatre mesos després, van tornar a jurar fidelitat al rei Felip V amb conseqüències tràgiques per a la ciutat. La quantitat de dades, estudis i documents que corroboren la fidelitat borbònica de la major part dels cerverins durant la Guerra de Successió és aclaparadora i indiscutible i mostra d’això és la frase protocol·lària amb què el rei Felip encapçalava el nombrós conjunt de privilegis que va atorgar a la ciutat després de la guerra:

“Sabed que siendo tan notorios como plausibles los particulares servicios de la Ciudad de Cervera del mi Principado de Cathaluña, y los grandes y continuados trabajos que con tanta constancia sufrió el furor de los enemigos por mantenerse siempre indemne, firme y constante su antigua acreditada fidelidad, habiendo sido tan frecuentemente invadida y saqueada de los enemigos por estar en el centro de dicho Principado de Cathaluña. Y atendiendo igualmente que por estos motivos y por la firmeza con que esta Ciudad y sus vecinos en común y en particular sacrificaron voluntariamente sus vidas propias, y habiendo sido blanco de la irritación de los enemigos, es justo que experimente de mi gratitud los efectos correspondientes a su zelo, amor y acrisolada fidelidad que acreditó con tan repetidas demostraciones de Lealtad a mi servicio.”

Pot comprovar el lector que el rei no va tenir cap objecció a complimentar la fidelíssima ciutat de Cervera, per la qual cosa no deixa de sorprendre l’última performance del Paer en Cap Royes, col·locant el retrat de Felip V de cap per avall, emulant el fet a Xàtiva des de fa ja alguns anys. El tema de Xàtiva va sorgir per una iniciativa encapçalada per Carlos Sarthou Carreres allà cap al 1956. Cronista de la ciutat i home d’ideologia dretana, va encapçalar un moviment que pretenia castigar la memòria del rei Borbó de forma visible per la seua responsabilitat en el saqueig patit per la població el 19 de juny del 1707.

Rivalitzant amb l’insigne xativí, el senyor Royes ha fet el mateix a Cervera, però desconeixedor o ignorant tot i saber la història local, ha errat el tret i s’ha equivocat de rei saquejador.

Acceptant que posar un retrat de cap per avall aporta alguna cosa més que un torticoli o que l’ocurrència resulta un mètode de protesta efectiva. Se suposa que la iniciativa té com a objecte castigar el monarca que va ordenar saquejar la ciutat dels seus avantpassats i no aquell que li va posar una universitat, li va atorgar exempcions fiscals i la va premiar amb tota una tirallonga de privilegis.

Val a recordar que l’u d’abril del 1706 Cervera va tenir el desgraciat honor de ser la primera ciutat catalana a ser saquejada durant la guerra, però amb un detall important (i aquí hi ha el quid de la qüestió): el responsable va ser l’exèrcit austriacista i no el borbònic. Van ser les tropes de Carles III d’Habsburg els que es van rabejar amb la població civil durant els quatre dies que va durar el saqueig.

Per si fos poc, els holandesos i anglesos no estaven sols en el robatori: milicians de Lleida i de les poblacions properes es van sumar al pillatge deixant els veïns literalment en pilotes, com bé descriu Castellví en les seues Narraciones Históricas.Per tant, si volem ser realment fidels a la memòria històrica i volem recordar capgirant quadres els greuges patits pels nostres avantpassats, la cosa seria aconseguir un retrat de l’Arxiduc i col·locar-lo de cap per avall en alguna paret preeminent de l’ajuntament de Cervera.