x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COL·LABORACIÓ
  • JOSÉ IGNACIO LLORENS
DIPUTAT DEL PP

En mans de la CUP, de nou

Actualitzada 17/05/2018 a les 16:52
En mans de la CUP, de nou

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© En mans de la CUP, de nou

SEGRE

Un dels mantres més reiterats pel separatisme des que el 2012 es va iniciar el Prucés, ha estat el denominat dret a decidir; sense tenir en compte que el dret a decidir d’uns està limitat pel dret a decidir de d’altres i tots supeditats al respecte i compliment de la Llei i a l’Estat de Dret, que és el que distingeix les democràcies dels règims totalitaris. Doncs bé, en la seua fase final, el dret a decidir dels catalans, tant en les recents eleccions autonòmiques com en les que van entronitzar Puigdemont, ha quedat en mans de la CUP.

No crec necessari estendre’m en les similituds de l’actual Prucés revolucionari amb el del 34, d’infaust record i pitjor final. Llavors, com ara, la burgesia identitària el va iniciar amb la col·laboració dels grups antisistema, que igualment van acabar liderant, com ara, la revolució. No sembla tampoc gaire respectuosa amb la capacitat de decisió dels ciutadans l’elecció de candidats amagats en les llistes per ser designats. Primer ho va ser Puigdemont per Mas i ara Torra pel mateix Puigdemont i tant un com l’altre per la CUP.

Els insults i manifestacions racistes i xenòfobes de Torra en articles i xarxes socials que ara es van coneixent no eren un bon presagi, perquè l’elecció d’un President no imputat i la formació d’un nou Govern servissin per iniciar una nova etapa que les prioritats fossin recuperar l’autogovern, l’estabilitat, rebaixar la tensió social i atendre les necessitats de tots els catalans. Lamentablement, s’ha perdut l’oportunitat i les incendiàries arengues de Torra confirmen els pitjors auguris.

Absolutament incapaç de qualsevol indici d’autocrítica per reconèixer els múltiples i greus errors del separatisme que van originar les accions judicials que van provocar presons i exilis autoimposats, el discurs de Torra va dissipar els recels de la CUP, que és qui finalment decideix els Presidents.

El redoblat desafiament a l’Estat, el menyspreu a l’Estatut, a la Constitució i als Tribunals de Justícia, han estat prou credencials per consagrar aquesta bicefàlia inaudita de la Generalitat amb un President provisional i en funcions aquí que en representa un altre que, des de fora, dicta les instruccions.

Apel·lar al diàleg amb aquestes amenaces és un insult a la intel·ligència; perquè l’estratègia del separatisme, ja sense màscares, pot resumir-se en provocació, conflicte i exclusió. Torra ja anuncia que per conquerir una República independent, il·legal i unilateral utilitzarà tots els mitjans al seu abast. I quins són? En tant es constitueix una nova legalitat a la mesura, menysprear la que hi ha. Sense desobediència no hi ha independència. Mobilitzacions ciutadanes, o sigui el carrer per als CDR; Govern i Institucions totes al servei de la causa i barra lliure per a TV3.

Esgarrifa pensar que un personatge així dirigeixi 17.000 policies armats, la sanitat i l’educació de Catalunya. Es tracta, en el fons, de provocar a més amb accions il·legals la reacció no només del Govern central sinó també la de l’Estat per alimentar el victimisme.

Parlar d’opressió i crisi humanitària quan els partits separatistes estan prohibits a Alemanya o França i aquí poden arribar a governar sense més límits que el respecte a les Lleis que els han permès fer-ho és senzillament una obscenitat. Una altra mentida més del Prucés. I cada vegada més lluny de la realitat aquí, els separatistes continuen parlant d’un sol poble quan l’han partit en dos i de la internacionalització d’un conflicte al qual només donen suport la ultradreta flamenca i la xenòfoba Lliga Nord. Insultar amb acarnissament tots els espanyols – “bèsties”, “escurçons” i “hienes carronyeres”, ens anomena Torra– és senzillament ignorar i menysprear el setanta per cent dels catalans que també ens sentim espanyols.

No, senyor Torra; amb aquesta capacitat d’odi vostè no ens pot representar. Excloent, dividint, negant la realitat i menyspreant qui no pensa com vostè no es pot construir ni presidir res ni tampoc arribar a un somni impossible que, de moment, només ha servit per trencar la societat i perquè 3.800 empreses se n’hagin anat de Catalunya anunciant un declivi econòmic imparable.

Les provocacions i bravates de tot tipus poden seguir, però l’Estat ha demostrat prou força per defensar la Llei, la Unitat d’Espanya, la Democràcia i la convivència entre catalans. És la que, sens dubte, celebrarem amb el seny que ens distingeix a la majoria de catalans i que prevaldrà sens dubte sobre una rauxa que tampoc no ens representa. Aquesta realitat també la ignora vostè, senyor Torra.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre