x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

L?ADVOCAT US INFORMA
  • ANA HUGUET

Impost d'actes jurídics documentats: hipoteques del passat i del futur

Actualitzada 18/11/2018 a les 09:35
Impost d’actes jurídics documentats: hipoteques del passat i del futur

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Impost d'actes jurídics documentats: hipoteques del passat i del futur

SEGRE
Impost d’actes jurídics documentats: hipoteques del passat i del futur

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Impost d'actes jurídics documentats: hipoteques del passat i del futur

SEGRE

En aquests últims dies, l’impost d’actes jurídics documentats ha passat a ser notícia pels últims girs interpretatius del Tribunal Suprem sobre la qüestió sobre a qui correspon el seu pagament en les operacions hipotecàries. Així, s’ha convertit en un clar exemple del que comporta la separació de poders de Montesquieu (poder judicial, executiu i legislatiu).

El poder judicial, representat per la Sala Contenciosa Administrativa, Secció 2 del Tribunal Suprem en data 16 d’octubre del 2018, va dictar la sentència número 1505/2018, decidint que l’obligació de pagament de l’impost d’actes jurídics documentats corresponia als bancs. Com a conseqüència d’aquesta, es va obrir un debat tant dins del mateix Tribunal Suprem com entre diversos agents socials, finalitzant la qüestió mitjançant la decisió del Ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, del 6 de novembre del 2018, que va concloure que el subjecte passiu de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats en els préstecs hipotecaris és el prestatari (la qual cosa va suposar un canvi de criteri).

Així, i pel que fa als préstecs hipotecaris anteriors a l’esmentada sentència, els consumidors van veure frustrades totes les seues expectatives de recuperar el que havien pagat per l’esmentat concepte. Molts consumidors havien interposat demandes contra entitats financeres per tal de recuperar les despeses que se’ls havia generat per haver contractat un préstec hipotecari, resultant que pràcticament el 50 per cent de les despeses suportades per la constitució de la seua hipoteca corresponien al tribut referit. Els efectes econòmics de la nul·litat de la clàusula que comportava la imposició de totes les despeses de la constitució de la hipoteca al prestatari es veien reduïdes dràsticament a l’interpretar-se per l’Alt Tribunal que el subjecte passiu de l’esmentat impost és el consumidor (prestatari), no les entitats financeres (prestador).

Davant d’això, i amb la intenció de liquidar la qüestió, el poder executiu, el dia 8 de novembre del 2018, va dictar un Reial Decret Llei 17/2018, que ve a modificar el text refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1993, del 24 de setembre, modificant l’article 29 en el sentit d’establir que “quan es tracti d’escriptures de préstec amb garantia hipotecària, es considerarà subjecte passiu el prestador”. Amb això, el govern va venir a aclarir els dubtes interpretatius que sobre el subjecte passiu de l’impost s’havien generat en el poder judicial, ja que l’esmentada qüestió no quedava del tot clara i havia estat objecte de diversa jurisprudència contradictòria (fins i tot dins del mateix Tribunal Suprem). Se’n desprèn que, a partir del 9 de novembre del 2018, l’impost d’actes jurídics documentats meritat en les esmentades operacions recaurà directament sobre els prestadors (bancs). No obstant, i malgrat l’intent d’atorgar seguretat jurídica a l’esmentada qüestió per part del govern, es va descuidar d’incloure en el Reial Decret les caixes rurals i cooperatives de crèdit, la qual cosa ocasiona una absoluta incertesa.

Doncs bé, el Ministeri d’Hisenda, davant de l’oblit, i més concretament la secretària d’Estat, Inés Bardón, va aclarir que les esmentades entitats no quedarien excloses del pagament de l’impost. El caos generat en pocs dies ha estat sonor. La situació que es dibuixa per a les hipoteques que es contractin en el futur és que correspondrà assumir a les entitats financeres les despeses generades per aquestes. Amb la nova Llei hipotecària, actualment en tramitació parlamentària, els bancs hauran d’assumir totes les despeses ocasionades per la hipoteca (impost, despeses de primera còpia d’escriptura, registre de la propietat i gestoria), a excepció de la taxació de l’immoble, que haurà d’assumir el consumidor de futures hipoteques.

Davant de la situació, correspondrà a la CNMC vigilar que l’increment de costos de les operacions per a les entitats financeres no acabi repercutint indirectament (incrementant l’interès, les comissions, etc.) en el consumidor.

Vist el panorama actual, i en el cas que us trobeu afectats per una situació similar, us recomanem que sol·liciteu els serveis d’un advocat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets adequadament.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre