COL·LABORACIÓ
Els líders i els superherois (i 2)
Doctor en Dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida
Els líders i els superherois (i 2)
A l’anterior article vaig intentar ressaltar que la humilitat, si bé és una qualitat necessària per ser un gran líder, no és suficient, ha de reunir altres qualitats:
- a) Transparència. Un autèntic líder ha d’apostar per una política de transparència i comunicació interna i externa, i obrir l’empresa a la societat (no es pot confondre comunicació amb relacions públiques o donar publicitat als seus productes). Una empresa opaca i tancada en si mateixa és una empresa sense futur.
- b) Credibilitat. Un responsable, si és creïble, més s’hi confia. La credibilitat és el fonament de qualsevol professional i ha de saber fer, dir i complir tot allò a què es comprometi.
- c) Saber escoltar. Ha d’expressar les seves idees, pensaments i objectius de forma clara i convicent. Però també ha de saber persuadir, ser influent, escoltar i entendre les necessitats del seu equip i resta dels treballadors de l’empresa. Un líder és un etern aprenent, perquè ha de competir amb altres i això l’obliga a donar el millor de si mateix en cada moment.
- d) Motivació. Aquesta paraula ha d’anar sempre implícita en el lideratge, perquè t’ha d’agradar el que fas de forma que et puguis sentir còmode i apassionat en el treball. Creure en un mateix perquè et creguin els treballadors. Saber prioritzar el que és important sobre el que és urgent. Voler generar confiança, ser positiu, apassionat, emocionar-se amb el seu treball i al mateix temps entusiasmar la resta de l’equip. Fer que els treballadors no tinguin por i reconèixer la gran part de l’èxit que han tingut quan s’ha aconseguit l’objectiu final. També ha de predicar amb el seu exemple. Quan arriba un triomf tots n’han de ser partícips i quan es fracassa tots han de ser responsables i el líder el primer.
- e) Autenticitat i equilibri. Un bon responsable sempre ha de ser autèntic, equilibrat en el seu caràcter (evitar tensar els treballadors) i equilibrat tant personalment com professional, no pot barrejar els seus problemes personals amb els professionals.
- f) Respecte. En el món laboral s’ha de respectar dos aspectes: els crits d’atenció –si han de donar-se, sempre en privat– i els reconeixements, sempre en públic.
- g) Responsabilitat. Un líder no és aquell que quan té una sobrecàrrega de feina i de responsabilitats immediatament les distribueix diluint-les en el seu equip, sinó que és aquell que hi fa front i dóna la cara personalment, treballant de forma dura i persistent.
- h) Solidesa. Un líder és una persona amb iniciativa, proactiva i amb ambició, que sap solucionar els conflictes amb empatia, sense esperar que els treballadors ho arreglin per si mateixos.
- i) Prescindible. Ser líder no significa necessàriament ser el millor, sinó saber elegir el millor equip i tenir el poder de treure el millor de cadascuna de les persones que l’integren. Un líder no és un professional que es considera imprescindible (el meu pare sempre em deia que el cementiri és ple d’imprescindibles). Quan més líder és, més prescindible ha de ser. Un líder ha de saber crear un equip amb autonomia pròpia, fort i sòlid, sense necessitat que el màxim responsable estigui contínuament amb ells per tirar endavant. Un gran líder no és aquell que està pendent del mòbil 24 hores del dia, ni aquell que no fa mai vacances ni caps de setmana.
- j) Delegar. Un lideratge comporta saber delegar, no per capritx ni per quedar bé, ni per obligació ni perquè no tinc temps o per necessitat, sinó simplement per ensenyar, perquè creu en la capacitat dels seus companys i perquè vol compartir responsabilitats.
- k) Accessibilitat. Un lideratge ha de ser accessible als treballadors. No s’ha de marcar distàncies com es feia temps enrere per demostrar el seu poder. El poder avui dia es proper i horitzontal. No es pot oblidar tampoc que un treballador, abans de ser treballador, és una persona, amb necessitats determinades. I per tant, se l’ha d’animar i motivar en tot moment; ser solidari amb els seus problemes, dificultats i frustracions; no obligar-lo a un horari rígid, quan per diverses circumstàncies personals no pot (tots sabem que estar moltes hores al lloc de treball no significa que es treballi més), i el líder ha de potenciar en la mesura del possible l’horari flexible i el teletreball. Tots sabem que la gent contenta i motivada rendeix més.
- l) Un líder no és un superheroi. Moltes persones creuen que un gran líder és un superheroi, que pot portar per si mateix les empreses a l’èxit i que fa coses espectaculars i extraordinàries. Però, desgraciadament, ni el superheroi, ni Superman ni els superhomes ni les superdones existeixen. Darrere dels grans èxits, triomfs i objectius aconseguits, sempre hi ha un equip de treball. Darrere de tot home capaç, hi ha sempre homes capaços.
“Els èxits d’una organització són el resultat de l’esforç combinat de cada individu.” (Lombardi). És a dir, la suma de fortaleses multipliquen un resultat. Els líders mediocres tenen por a compartir coneixements. Volen guardar la seva informació i no els preocupa el més mínim el futur i el bé de l’Organització.
Un gran líder sempre comparteix amb el seu grup de treball els seus coneixements, habilitats i capacitats, sense por que altres persones del seu entorn algun dia puguin superar-lo i succeir-lo per garantir així l’èxit de l’empresa. Un bon lideratge es fa responsable dels seus propis errors i els de l’equip. Sense excuses. Aquesta posició responsable enforteix de manera clara i evident el seu lideratge.
