Carta als Reis Mags 2019

Majestats: malgrat la meva edat, vull continuar creient en vosaltres, no tant per innocència sinó per necessitat. I em preguntareu, necessitat per què? Simplement perquè tenim seriosos problemes i estic veient que som incapaços de solucionar-los. Em centraré en alguns d’aquests:

Estic molt preocupat pel tema territorial de Catalunya i, per aquest motiu, us demano ajuda de forma insistent, per tal que torni la convivència en aquest país. Una convivència basada en els valors d’acceptació de la discrepància, d’entendre les raons de l’altre o valorar els èxits aliens. Enyoro la cohesió social que sempre hem tingut. Enyoro la Catalunya del seny sobre la rauxa i les emocions. Enyoro aquella Catalunya del diàleg, de la diversitat, de la tolerància i de l’enteniment; de la integració i de la solidaritat. Sempre he viscut en una Catalunya empàtica: amb capacitat de posar-nos en la pell de l’altre, pressuposant part de raó.

Una Catalunya sense trinxeres ni radicalismes, sense extremismes, dogmatismes ni insults, desqualificacions o acusacions. He comprovat, al llarg de la meva vida, que no té més raó aquell que més crida. Enyoro un país, com ara fa uns anys, sense populismes i demagògia. Enyoro aquella Catalunya en la qual els polítics parlaven amb respecte amb els seus adversaris. He pogut comprovar, amb molt de dolor, que en els últims anys, m’han canviat la meva estimada Catalunya de sempre. La desconec. Per què, Majestats, no ens ajudeu a tornar a la Catalunya d’abans?

Majestats, ajudeu-nos que la gent estigui més contenta, satisfeta, feliç i rigui més. Riure és bonic i saludable. Riure significa la capacitat que tenim de connectar amb els altres i acceptar la vida.

Majestats, ajudeu-nos que les dones puguin fer esport i córrer sense por i no córrer per por. Laura, igual que altres dones, és el viu exemple de persones assassinades pel fet de ser dones i per fer una activitat esportiva. Les dones han guanyat el dret a la igualtat i a viure en un espai de llibertat, de plaer i de poder anar pel carrer sense por a fer esport. Però sembla que els fonaments de la societat patriarcal no han canviat; la violència contra les dones segueix estan en el mateix lloc de sempre. Aquesta societat ha de fer un gran esforç per lluitar contra la violència de gènere. S’ha d’eliminar el masclisme en la família i en l’escola. Avui dia és inacceptable que les dones deixin de fer coses per por.

Majestats, tots sabem que la llibertat de premsa és la columna vertebral de la democràcia. L’existència dels mitjans de comunicació és fonamental en un país democràtic, perquè expressen lliurement i responsablement la seva informació. També els ciutadans tenen dret a disposar d’una informació lliure i veraç. Però els joves viuen aliens a la premsa escrita. Poques vegades llegeixen periòdics. Estan en mans de les xarxes socials i en moltes ocasions, per desgràcia, aquestes xarxes socials, en lloc d’informar, desinformen amb falses notícies (Fake News) i que el 90 per cent de la gent, en general, i concretament els joves, en particular, se les creuen a cegues. Aquests joves, mal informats i a vegades manipulats, seran d’aquí un temps el nostre futur i els nostres governants.

Estimats reis, ajudeu-nos que els joves desenvolupin el sentit crític i no s’empassin qualsevol notícia o informació que els arribi, sense cap reflexió i autocrítica. Que sàpiguen contrastar-la.

No vull cansar-vos, però també tenim altres problemes: els centenars de milers de nens que treballen com adults en condicions infrahumanes en tots els racons del planeta. Desitjo que tinguin les mateixes oportunitats que tenen tots els nens occidentals, que mai se’ls tanquin les portes dels seus somnis per arribar a ser el que la seva capacitat els permeti, desitjant que tinguin accés a una educació garantida.

Finalment, un darrer desig per als que pitjor ho passen, les persones sense sostre i les persones excloses socialment (per drogoaddicció, presó, violència de gènere, abusos familiars, discapacitat física o psíquica, malaltia degenerativa, o pobresa). Són moltes les circumstàncies que empenyen moltes persones a ser excloses socialment, la qual cosa impedeix un treball digne i la possibilitat de començar una nova vida. Una persona exclosa té l’autoestima molt baixa i destrossada i el treball és una oportunitat que li torna la confiança. Espero la vostra ajuda, Majestats. Pau, felicitat, tolerància, respecte i convivència per a tots en el 2019.