Herències i deutes

El periodista Antonio Maqueda va donar l’avís que “Espanya és el segon país de l’OCDE amb les herències més altes”, solament superat per Àustria i seguit per Itàlia i Alemanya. Cal remarcar que l’Estat ha oblidat el disseny legal de l’impost de successions des dels anys 80. Tampoc no podem oblidar que, mentre en unes comunitats aquest impost és confiscatori, en altres està gairebé bonificat.

El periodista econòmic Antonio Maqueda ha destacat que ara mateix “el deute exterior d’Espanya ja supera, per primera vegada, els dos bilions d’euros”. El deute ja ha arribat als 2.004 bilions. La reducció sembla escassa perquè ha caigut l’endeutament i el 43 per cent dels bons espanyols es troben en poder d’inversors forans.

El Banc d’Espanya avisa “d’un possible esgotament del procés de guany de la competitivitat observat després de la crisi”. Cal tenir en compte que en el període entre setembre de l’any 2017 i setembre del 2018, el deute total amb l’estranger ha pujat 76.000 milions d’euros. El de les administracions ha engreixat 38.000 milions. El dels bancs en títols torna a augmentar, 24.000 milions. I baixa en 22.000 per a les empreses.

Espanya ha recuperat, poc o molt, els seus passius durant els darrers anys i ha augmentat els del Banc d’Espanya i ha minorat els del sector privat. Com va dir l’FMI, “Espanya és l’Estat de la zona euro més necessitat de finançament en funció del seu PIB, només superat per Itàlia. Encara més, els bancs han tornat a apujar el deute exterior, cosa que revela una manca d’estalvi intern. Segons expliquen els economistes, l’ideal seria que el país generés, de manera suficient, un estalvi com per poder autofinançar-se.

Els deutes de les comunitats, com ens cita Jesús Sérulo González, “necessitaran més de 27.000 milions per finançar-se el 2019”, i ha citat els deutes de les comunitats, en què destaquen Catalunya, València, Andalusia i Madrid. El cost de capital (inversió) continuarà augmentant l’any 2019, impulsat per l’any dels ingressos tributaris. Els analistes de Moody’s creuen que Catalunya i València poden tenir les majors necessitats. Altrament, altres com Madrid, el País Basc i Andalusia, poden tenir altres opcions. Caldrà reconsiderar les possibilitats d’enguany.