x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COL·LABORACIÓ
  • JAUME GINÉ DAVÍ
Professor d’ESADE Business & Law School

Davos 2019: debat sobre la globalització

Actualitzada 01/02/2019 a les 09:20
Davos 2019: debat sobre la globalització

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Davos 2019: debat sobre la globalització

SEGRE

El 49è Fòrum de Davos reunit els dies 21 al 25 de gener va ser un marc privilegiat per debatre i fer una radiografia de la complexa situació política i econòmica mundial. El tema escollit pels organitzadors va ser la Globalització 4.0.

  • a) La cita anual va quedar marcada per les absències de Donald Trump, Theresa May i Emmanuel Macron, que afrontaven problemes domèstics. Tampoc no van ser-hi presents Xi Jinping, Justin Trudeau i altres líders que van preferir aquesta vegada no acudir a Davos. Sí que hi van participar Angela Merkel i Shinzo Abe, les principals veus favorables al multilateralisme i la cooperació internacional davant el ressorgiment del proteccionisme econòmic i populista que va enterbolint el panorama internacional. Un signe dels nous temps: el protagonisme de Jair Bolsonaro, que va obrir les intervencions públiques a Davos.
  • b) La Globalització va entrar en dubte a partir de la crisi financera de 2008. Una crisi dels països avançats aprofitada per la Xina per fer el gran salt per convertir-se en una potència mundial. Els Estats Units intenten frenar el desenvolupament industrial i tecnològic xinès. Però Trump actua tard i amb una estratègia no compartida amb els seus aliats tradicionals. La Xina ja està activa a tots els mercats mundials. I el consum intern dels seus 1.350 milions d’habitants és el principal motor econòmic.
  • c) La Globalització està en una confusa fase de reconfiguració. El sistema de capitalisme global que va liderar els Estats Units durant set dècades podria trencar-se i obrir-se una perillosa fase de més divisió i desordre mundial. Trump debilita les institucions internacionals multilaterals quan són més necessàries per respondre als accelerats canvis tecnològics, climàtics i demogràfics. Existeixen el coneixement i les tecnologies per crear un nou marc de benestar comú que corregeixi les desigualtats econòmiques i socials. Però falten lideratges i voluntat política. L’America first està renunciant a exercir el lideratge mundial. Un buit que cobriran la Xina i Rússia, que pregonen models de governança contraris o restrictius a l’exercici dels drets i llibertats fonamentals.
  • d) El Fons Monetari Internacionsl va rebaixar la previsió d’un creixement global fins al 3,5 per cent aquest 2019, que podria desaccelerar-se encara més en funció de com evolucionen les negociacions comercials entre Washington i Pequín i de com es tanqui el Brexit. Christine Lagarde va alertar a Davos sobre el menor marge de maniobra dels Bancs Centrals si es produeix un altre alentiment de l’economia mundial. I va insistir sobre la necessitat de més reformes estructurals i no confiar-lo a unes mesures d’estímul econòmic que van incrementant els elevats nivells d’endeutament públic i privat.
  • e) Trump no hi era, a Davos. Però la seua posició es va fer sentir a través d’una intervenció, via videoconferència, del secretari d’Estat, Mikeo Pompeo, que va defensar el nacionalisme i els lideratges forts i es va mostrar crític amb els organismes multilaterals. L’absència nord-americana va deixar un protagonisme més gran de la Xina, representada pel vicepresident Wang Quishan. Aquest va reafirmar l’aposta xinesa pel multilateralisme. I encara que va reconèixer algunes dificultats econòmiques a curt termini, es va mostrar optimista sobre l’evolució de l’economia xinesa, a causa del seu alt potencial de desenvolupament.
  • f) Shizo Abe sí que hi va participar. El conflicte comercial Estats Units-Xina perjudica molt el Japó, molt dependents del comerç exterior amb el veí xinès. La tercera economia mundial va patir un dèficit comercial el 2018. Shinzo Abe va proposar més cooperació internacional l’any en què el Japó presidirà el G-20. I el 2020 acollirà els Jocs Olímpics a Tòquio
  • g) Angela Merkel va demanar una reforma de les Institucions Internacionals financeres (BM i FMI) i comercials (OMC), que han de representar millor els poders emergents. I Merkel va reafirmar la seua aposta europeista després de firmar amb Macron un nou tractat d’aliança que reforça l’eix francoalemany. La Unió Europea ha de seguir vigilant davant de la marea proteccionista que perjudica la regió comercialment més oberta del món. La zona euro va créixer un 1,8 per cent el 2018 i podria fer-ho entorn de l’1,5 per cent aquest 2019. Dependrà molt de com vagi l’economia alemanya. Berlín ha rebaixat la previsió de creixement per a 2019 en només un 1%. I es tem un Brexit sense acord que colpejaria la indústria manufacturera alemanya.
  • h) Les economies europees ja no podran comptar amb les injeccions de liquiditat del BCE, que va alertar sobre la desacceleració econòmica tot i que va descartar que s’acosti una nova recessió. Però, davant de la persistència dels riscos polítics i econòmics, és poc probable que el BCE apugi el preu dels diners al setembre, una decisió que podria demorar-se fins a principis de 2020.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre