Junts per Lleida, una llista de ciutat

Mentre escric aquest article, els nou presos polítics catalans privats preventivament de llibertat pels fets de l’1 d’octubre estan viatjant en un autobús de la Guàrdia Civil cap a Madrid, on esperaran la celebració de la ficció de judici que ara sembla que no començarà fins a mitjans de mes. Tots ells marxen amb la moral ben alta, malgrat que saben que els espera un procés judicial on la sentència de culpabilitat ja està escrita des de bon començament. Com ells mateixos diuen cada cop que poden, no van al Tribunal Suprem a defensar-se de res. Hi van per acusar l’Estat de la seva conducta antidemocràtica i autoritària. És impossible fer qualsevol activitat i no tenir-los permanent presents. El Jordi Sànchez, el Jordi Cuixart, el Jordi Turull, el Josep Rull, el Quim Forn, l’Oriol Junqueras, la Carme Forcadell, el Raül Romeva i la Dolors Bassa no són nou persones a qui jutjaran per haver comès uns presumptes delictes. Ells seran allà en representació dels més de dos milions de persones que vam votar i que vam dir que volíem ser una República desafiant les seves porres i la seva intolerància.

Dimecres passat vam celebrar un sopar-tertúlia amb un centenar de persones de la societat civil lleidatana, acompanyats per la vicepresidenta del PDeCAT i companya al Congrés, Míriam Nogueras, per parlar de la situació del país i per encarar el cicle electoral de les municipals. En aquella trobada es va llegir una carta que ens feia arribar des de Lledoners l’amic i conseller Jordi Turull. Quanta dignitat i quanta determinació en aquelles poques ratlles que ens adreçava abans d’emprendre el camí cap a Soto del Real! Entre altres coses ens deia que “marxarem de Lledoners més forts, més ferms i més compromesos amb el que vam començar l’1 d’octubre de 2017 que el dia que vam arribar”. Ens agraïa les mostres de suport, les cartes, la mobilització i ens explicava que “aquells que siguem a Madrid serem la vostra veu al Suprem i convertirem l’enyorança en compromís”. Impossible no emocionar-se davant d’aquests mots i de la seva exhortació final: “Junts i ferms ens en sortirem, no ho dubteu!”

Junts i ferms. Units. Aquesta és la clau i el compromís pel qual continuo treballant en vistes a les properes eleccions municipals. No sóc ingenu i sé perfectament que la perspectiva d’una llista unitària republicana és molt difícil. Altres entenen, des de la seva òptica, que defensar els respectius espais ideològics per separat pot donar millors resultats. Jo no ho veig així. En absolut. De fet, crec que és inqüestionable que una candidatura unitària tindria assegurada la victòria. Encara ara no hi ha ningú que m’hagi pogut rebatre amb arguments objectius aquesta premissa. Per assolir aquesta unitat no posem cap condició a la resta de partits republicans i serem els primers a ser generosos si cal. A finals de 2018 vaig proposar la celebració d’una cimera de partits independentistes per intentar concretar aquesta unitat que ens reclama la gent. A la vegada, l’Assemblea Nacional Catalana ha pres la iniciativa d’organitzar un debat públic obert a tothom que espero que serveixi per ser capaços d’entendre’ns.

En qualsevol cas, si la unitat no acabés sent possible pels legítims interessos de cadascú, l’assemblea local del PDeCAT va acordar en la reunió de dimecres passat transformar la nostra llista en una candidatura de ciutat, oberta i transversal. Si no podem bastir una candidatura conjunta, Junts per Lleida serà aquest espai de trobada, com ho va ser Junts per Catalunya a les eleccions del 21 de desembre de 2017. Un lloc comú per a persones de la societat civil lleidatana provinents d’espais ideològics diversos que volen acompanyar-nos en l’objectiu de fer el canvi que Lleida necessita. Un canvi generacional i de maneres d’entendre la política; un canvi que retorni la il·lusió i l’orgull en la nostra ciutat; un canvi que ens posi al costat del país en el camí cap a la República, i no al servei de les forces del 155. Un canvi que impedeixi la vergonya que vam haver de tornar a passar ahir quan des de la Paeria, la principal institució de la ciutat, es va ordenar retirar una pancarta que denunciava la injustícia del procés que començarà en breu al Suprem. Un canvi, en definitiva, que situï Lleida com la capital optimista que ha decidit passar pàgina a una etapa de la política municipal que ja no dóna més de si. Ara és el moment.