En quines mans estem?

Aquest article hauria d’haver tractat d’Ordenances fiscals.

Aquest article hauria d’haver estat una constatació i una denúncia de l’incompliment per part del tripartit de les butaques de tot el que van dir durant el mandat anterior, durant la campanya electoral i quan es van repartir les quinze butaques.

Aquest article hauria d’haver reflectit l’estocada d’impostos que el nou equip de govern de la Paeria endossa a tots i cadascun dels veïns de Lleida. Hauria d’haver desglossat que els mateixos que durant quatre anys van estar clamant que es podia abaixar l’IBI fins a un 5 per cent, quan han tocat poder han posat la mà a la butxaca de les famílies de Lleida i els apugen l’IBI un 0,957%. Hauria d’estar explicant com apugen l’IBI un 1,20% als valors cadastrals a partir de 350.000 € per a oficines i comerços, de 470.000 per a les indústries, de 950.000 a la sanitat o un 1,29 als terrenys i solars sense edificar, entre altres pujades. És a dir, fument-li una destralada a qui genera ocupació, al comerç, o als que es dediquen a cuidar dels nostres malalts terminals.

Aquest article hauria d’estar explicant que el tripartit de les butaques ho apuja tot, absolutament tot; les taxes de les escoles bressol, del cementiri, dels serveis esportius i piscines, de guals, de la grua, de clavegueram, de les escombraries, de l’aigua, de llicències, de terrasses, insisteixo, absolutament totes les taxes a l’IPC interanual, que calculen de l’1,4%, excepte la zona blava, que puja un 10%. I no serà l’única pujada que patirem en concepte d’aparcament regulat, ja ho veuran.

En fi, aquest article hauria d’estar dedicat a assenyalar que durant quatre anys el grup municipal de Ciutadans, en compliment del seu programa electoral, va negociar i va aconseguir la congelació de tots els impostos i taxes locals, per no carregar més les sofertes finances dels nostres veïns, davant la demagògia dels qui clamaven per baixades d’IBI inassumibles, Cs va insistir que no s’havien d’apujar impostos, però tampoc abaixar-los, en un exercici de realisme financer.

Però aquest article forçosament ha de parlar d’una altra cosa. Per què el tripartit de la demagògia i les fake news va decidir dilluns que calia judicialitzar la política i va suspendre la comissió extraordinària i el ple d’Ordenances Fiscals previstos per a dilluns i dimecres respectivament. El nou equip de govern va decidir que els seus deliris separatistes havien d’anar davant i sobre dels interessos dels ciutadans de Lleida. L’alcalde i la resta de regidors del tripartit van demostrar que els importava més mostrar la seua rebequeria pueril per la sentència que no complir les seues obligacions i portar les Ordenances Fiscals i el Compte General al debat en el ple de la Paeria en temps i forma.

Així que aquest article només serà una denúncia i una constatació: I és que al tripartit de les butaques, el d’ERC, JxCat i el Comú, els importa ben poc l’administració d’aquest ajuntament. Els importa entre poc i gens el respecte a l’oposició. I els veïns de Lleida, només els importen si pensen com ells i si serveixen a les seues finalitats. En aquestes mans estem.