Llibres i emocions

Adaptació d’un veritable best-seller. Una història romàntica i amable amb pinzellades de drama que respira i destil·la –a part de ginebra– una amabilitat, senzillesa i una calidesa que aconsegueix atansar-nos als personatges i a l’encant d’aquests arguments britànics ancorats a la dècada dels quaranta, en què no hi ha sorpreses sobtades, sinó que flueixen per si sols perquè estan carregats d’humanitat, de gent que no entra, ni vol, en laberíntics dilemes, i que obeeixen més els sentiments, a l’art de ser ells mateixos que a maleir els mals moments passats, que poden afligir però que no eviten que la vida flueixi i ells alhora.

La sociedad literaria i el pastel de piel de patata, un títol llarguíssim però que té la seua lògica pel que representa a mesura que avança la trama en mans de Mike Newell, de trajectòria cinematogràfica dispersa però recordat per Quatre bodes i un funeral, aconsegueix enganxar des d’un principi, quan les tropes alemanyes van envair l’illa anglesa de Guernsey i un grup d’habitants van haver d’inventar-se un club literari al ser sorpresos en plena nit de toc de queda quan tornaven alegres després d’haver-se menjat un porc rostit amagat en vista dels invasors, un fet extraordinari ja que tot havia estat confiscat per la tropa.

I respecte a aquest pastís de pell de patata és el que va poder portar al festí un convidat, un ancià interpretat ni més ni menys que pel llegendari Tom Courtenay, inoblidable a La soledat del corredor de fons.

Aquesta illa de Guernsey, amb el seu paisatge, els seus penya-segats, la seua costa salvatge, la seua atmosfera aïllada plena de màgia, es convertirà en el centre d’una història de recuperació de la memòria quan cinc anys després que acabés la Segona Guerra Mundial, un encreuament de correspondència epistolar entre un dels membres de la societat literària i una escriptora d’èxit farà que ella viatgi cap allà a conèixer-los durant les seues tardes de lectura, allargant la seua estada a mesura que la jove va descobrint secrets i emocions i empatitza amb aquesta atípica societat, postergant els seus compromisos tant sentimentals com professionals.

Ambientada al detall, cosa no gaire sorprenent quan es tracta d’una producció anglesa, amb un cert aire a aquelles entranyables pel·lícules dels estudis Ealing, que entre els anys 40 i els 50 van produir un bon grapat d’obres mestres, transcorre aquesta emotiva crònica d’amor als llibres i sentimental amb fons rosa, sí, però formidablement explicada com aquelles pel·lícules d’abans, de les que ja no es fan.