Entre dos espines

Estem davant d’un moment en què els analistes polítics tenen feina a cada moment que passa, a cada notícia en un món globalitzat a través de la informació, de les xarxes, del paper que juga cadascú dins d’un puzle tan perillós com real. Un temps en què la dreta conservadora eleva el seu desafiament dins d’aquesta balança que la política nord-americana divideix en dos partits. Ara, als Estats Units, des de la impossible però certa pujada al poder de Donald Trump, el nacionalisme econòmic, el moviment populista, ha irromput amb força a bona part del món com un efecte dòmino, amb especial atenció a Europa. Una ultradreta que ja no dissimula ni es conté, que va ocupant rellevància dins de l’organigrama polític en països com Itàlia, França, Bèlgica, Hongria o Espanya, per citar-ne alguns. I dins d’aquest perillós territori que anima a l’odi, a la incomprensió, a l’ombra de la dictadura i a la restricció de les llibertats hi ha noms propis que dediquen tot el seu esforç a construir aquest estat del desassossec.

I un d’ells, rellevant, carismàtic, intel·ligent, amb carisma, però també enormement perniciós, és sens dubte Steve Bannon, l’home que va dirigir la campanya que va convertir Trump en president dels Estats Units. Que el va portar fins a la Casa Blanca utilitzant totes les seues argúcies, tota aquesta càrrega patriòtica i aquest enfrontament directe amb alguns mitjans, a més de canalitzar la por com a missatge directe al ciutadà. La realitzadora Alison Klayman ha acompanyat Bannon durant tot un any, i ho ha fet des de dins, en els seus nombrosos viatges a Europa, intentant formar una aliança internacional de l’extrema dreta amb personatges de l’escena política en aquest continent canviant; assumint èxits i fracassos amb tenacitat, gestionant les seues possibilitats mentre beu Red Bull sense parar; concedint entrevistes complexes i molestes per a ell sense gairebé mostrar un gest de disgust, falsament condescendent, o parlant amb el seu equip col·laborador que empeny sense parar.

Bannon parla del mal karma que hi ha a l’ala Oest de la Casa Blanca, ironitza contra els que el detesten, és obertament un home perillós perquè coneix el medi en què es mou, i deixa anar en el documental frases que són en definitiva reflex de tot el que representa.Steve Bannon, un gran documental, enormement recomanable per entendre personatges la influència dels quals pot tornar-nos a una altra època fosca, si no l’estem vivint ja.