El lloc de la dona

Avui és el Dia Internacional de la Dona, i sens dubte La candidata perfecta és la proposta més evident a la cartellera que compta amb més elements per mostrar una situació entorn de la dona i els seus drets. La realitzadora de l’Aràbia Saudita, que ja va mostrar una realitat del seu país entorn de la intolerància i a les restriccions que promou una intransigència manifesta amb La bicicleta verde, ara ens ofereix un reflex senzill però concret sobre l’estat de les coses, sobre el paper de la dona en països amb tradicions i hàbits que cada vegada són més refutats per elles mateixes, en una lluita del dia a dia per la igualtat.

Una competent doctora que ha de controlar-se davant d’un masclisme sense sentit i que adverteix que poc o nul cas es fa a les necessitats de la gent, optarà per presentar-se a l’alcaldia de la seua localitat obrint un front valent i decidit i disposada a canviar les coses. Ella pertany a una família de músics, amb germanes que li donen suport en la mesura possible i un pare que des d’una gira amb la seua orquestra serà conscient del problema que això suposa en una casa on el record de la mare, ja morta, és molt present.

Al-Mansour no carrega excessivament les tintes, però col·loca una heroïna anònima que no s’arruga, i ho fa sense forçar el dramatisme, fins i tot apel·lant al factor afectiu, però deixa molt clar que les coses estan canviant, que el temps en què les dones són només una ombra ja es qüestiona amb força per part de qui no vol ser amb justícia menys que un home.

I aquesta aclaparadora realitat és present aquí no en un cine de dones, sinó en dones que fan cine. Perquè la igualtat comença per no encasellar res, ni ningú.