Com de meigas...

Per a la segona entrega d’aquest Interfado, ens han portat una formació gallega d’allò més interessant. ISGA Collective, un vistós i molt suggeridor projecte musical de Vigo amb un pressupost artístic que es basa en un hàbil i gens menyspreable equilibri entre tradició i modernitat. Basats en una multiformació, que pot variar en nombre de membres oficials, depenent de les necessitats espacials i les circumstàncies de cada esdeveniment, solen fer gala de vistosa vitalitat a sobre de l’escenari, alhora que una gran frescor interpretativa tant en les adaptacions de temes extrets del patrimoni tradicional de la seua comunitat autònoma i la propera Portugal, com d’aquells sorgits del seu propi talent compositiu. En aquesta ocasió, ens van visitar en elenc reduït (al complet poden arribar a set o vuit membres) només tres dels seus músics estables; a saber, el guitarrista Isaac Garabatos, la violinista Cecilia Martínez i, la veu principal, Mónica de Nut, flanquejats en aquesta ocasió en actitud guest star, pel guitarrista lusità de gran categoria Darío Rocha, tots excel·lint. Pel que fa al repertori, van tirar del seu àlbum de debut, Redeira, editat el 2006 i inspirat en Las Cantigas de Martín Códax, tractades des d’una perspectiva molt avançada i avantguardista, a més de diverses pinzellades d’Etheria (2015), un altre dels seus àlbums, en el qual conjuguen de meravella la poesia galaicoportuguesa de segles pretèrits, amb harmonies i tonalitats de rabiosa contemporaneïtat, per crear un fado modern i de remarcable originalitat. Una música inspiradíssima que van oferir en un marc ambiental d’enorme complicitat per part del públic assistent, que va saber valorar, sense pal·liatius, aquesta oportunitat viscuda. Tot molt màgic; com de meigas...