x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CRÒNICA POLÍTICA
  • MANUEL CAMPO VIDAL
Periodista

Aquesta crisi passa factura als lideratges

Actualitzada 22/07/2019 a les 10:08
Aquesta crisi passa factura als lideratges

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Aquesta crisi passa factura als lideratges

SEGRE

Si Espanya no repeteix eleccions al novembre ens estalviarem 300 milions d’euros, sis mesos de paràlisi i un ridícul internacional. L’opereta nacional representada pels joves polítics que volen dirigir el país ens ha fet perdre molt crèdit, extern i intern. En les últimes setmanes ja es donaven les eleccions per inevitables. “L’urna electoral en aquest consolat la tenim ben neta i llesta per a la repetició”, afirmava una diplomàtica espanyola destinada a Amèrica.

Si aquesta setmana hi ha Govern, ens estalviarem diners, paràlisi i descrèdit; com a país. Ells, els dirigents polítics, evitaran mals majors. Pablo Iglesias podria quedar-se amb la meitat dels seus diputats; per aquesta mateixa raó, la intranquil·litat dels diputats supervivents, i sobretot dels nous, en el seu grup parlamentari. I encara pitjor: s’exposa al fet que Íñigo Errejón, que vol estendre la seua formació Més Madrid a tot Espanya amb la marca Més País, reaparegui al Congrés en una estranya aliança amb la dirigent andalusa Teresa Rodríguez. Albert Rivera podria comprovar en números vermells la impressió de retrocés que ofereixen baixes molt qualificades a Ciutadans de dirigents i persones influents que creuen que va errar l’estratègia de competir pel lideratge de la dreta en comptes de convertir-se en un sòlid partit frontissa amb àrees importants de poder. El Partit Socialista guanyaria escons, segons algunes enquestes, però és molt arriscat endevinar els riscos del cansament electoral. Només Pablo Casado podria sortir-ne beneficiat, en part, perquè és difícil retrocedir més; però també perquè la seua discreció en aquestes setmanes esbojarrades l’està beneficiant. Paradoxalment, el Partit Popular i Esquerra Republicana han estat les forces més moderades, fins a arribar al punt que, davant de la proliferació declarativa dels dirigents de Podem, PSOE, Ciutadans i el sempre omnipresent Carles Puigdemont, l’inefable Gabriel Rufián apareix com un dirigent moderat i responsable.

Es pot suposar que hi haurà Govern aquesta setmana, encara que la capacitat artística d’Iglesias mai no s’ha de donar per esgotada. Divendres passat va sorprendre amb una retirada tàctica a canvi de col·locar diversos ministres al Gabinet. Ara pot arribar un conflicte per les carteres i pels noms dels designats. Hi haurà tensió fins al final. No ho dubtin.

L’espectacle inconclús de formar Govern ha rellançat idees molt interessants sobre com reformar la llei electoral perquè tot això pugui evitar-se, o almenys minimitzar-se. Que no puguin repetir-se les eleccions més d’una vegada en un període de temps, per exemple. O que s’imposi una segona volta si ningú no supera el quaranta per cent del vot a la primera. O fins i tot que, davant de l’absència d’acord, que governi la llista més votada. Alguna fórmula encertada serà sempre millor que el que tenim; a saber, un sistema dissenyat per al pacte que bloquegen uns polítics que, gairebé sempre per interessos personals, es neguen a pactar, amb greus perjudicis per al país.

Mentrestant, les assignatures pendents de les eleccions autonòmiques es van aprovant. Múrcia ja es va tancar després del pacte Partit Popular, Ciutadans i Vox, la qual cosa aplana el camí per poder resoldre Madrid. Però encara queden La Rioja –amb majoria d’esquerra, després de 26 anys, que farà malbé una intransigent dirigent d’Izquierda Unida– i Navarra, sempre espinosa i sempre clau. La impressió és que Vox ha anat imposant els seus programes i el Partit Popular i Ciutadans acceptant-los malgrat les seues proclames.

Aquestes eleccions múltiples –nacionals, municipals, autonòmiques i europees– han despullat els dirigents que a l’hora de pactar han hagut de menjar-se les seues pròpies promeses i acceptar retrocessos en els programes, la qual cosa ens condueix a un país menys progressista. Això ja sembla estar clar. Està per confirmar-se que d’aquí surten uns lideratges molt tocats. Pablo Iglesias no és el que era i Albert Rivera tampoc. Pedro Sánchez dependrà dels seus resultats operatius. Només Casado i Rufián recuperen. Però encara queda partit per jugar.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre