Una vida merescuda

M’encanta llegir Pedro Olalla i mai tan ben dit, ja que a cada pàgina s’obren portes a la imaginació que “encanten” el meu esperit i fan interminable, per productiva, la lectura de les seves obres. Si Grecia en el aire era una exhaustiva reconsideració de la democràcia, una mirada per redescobrir la vella paraula i plantejar la seva necessària actualització, De senectute politica és una finestra oberta al futur per a aquells que hem traspassat l’edat en la qual oficialment et converteixen en “inservible” pensionista a costa de l’erari públic. No crec que ningú associï la paraula pensionista a ser inservible, costosa càrrega per a l’Estat o fins i tot, prescindible paràsit del sistema, però no em negaran que ho sembla, quan sovintegen sàvies i documentades argumentacions econòmiques de la inviabilitat del sistema públic de pensions i per contra, increïbles declaracions dels ministres irresponsables del tema, assegurant la seva viabilitat sense cap mesura ni actuació que les sustenti.

Fa una colla d’anys, en aquesta mateixa col·laboració, escrivia sobre el perill d’una mala gestió de les copioses i desorbitades contribucions dels milions de treballadors i les empreses en les quals treballaven. Llavors m’exclamava pels continuats canvis de criteri sobre el càlcul de les pensions i, encara més, per les perilloses decisions legals que emprenia el govern, ja no de la dreta de sempre, sinó dels socialistes comandats per l’inefable Zapatero. És com si el contracte dels ciutadans amb l’Estat no servís de res, quan la mala gestió, la falta de transparència i els innumerables forats del sedàs malmetessin milions i milions d’aportacions en perjudici dels que pacientment hem contribuït, mes rere mes, a pagar religiosament la desorbitant prima fixada.

No els costa res afirmar, als nostres governants, que els anys, les obligacions i el nombre de pagaments per a la jubilació han augmentat i a la vegada que la prestació, els drets i els beneficis han disminuït. És com si et diguessin que després de pagar l’assegurança de la casa durant anys i panys, el dia que es crema no hi ha dret a cobrar la justa indemnització. D’això se’n diu inseguretat jurídica, per no dir el que realment és, una estafa de proporcions criminals.