SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Tots els homes i dones de bona voluntat, o sigui, la majoria dels catalans, demanàvem als partits independentistes una estratègia comuna i una unitat efectiva des de la diferència ideològica. En les darreres eleccions al Parlament, Esquerra no va voler escoltar les assenyades propostes del President cessat per l’arbitrarietat espanyola del 155 i va concórrer per separat a les eleccions. Totes les enquestes els donaven guanyadors i l’avarícia de ser els primers els va encegar. En l’escrutini el resultat clar i català, o no tant. No tant, perquè la força més votada va ser Ciudadanos, aquesta anomalia nascuda per afavorir el maltractament als seus veïns i eina indispensable, des de la seva posició falsària i burlesca, per enfrontar un poble exemple de civisme mundial. La segona conseqüència, de la seva errònia decisió, va ser que la força independentista més votada, contra tot pronòstic, va ésser la liderada pel president Puigdemont. Aquells que semblaven vençuts i liquidats resulta que els donaren una lliçó de coherència política. No varen escarmentar. En política, la gorra de plat del manar o la possibilitat de fer-ho encega les ments més preclares. Al quedar-me orfe d’un partit socialista, que avui només ho és de nom, per la meva ideologia, història i convicció, hauria de ser un votant natural d’ERC. No els vaig poder votar, quan havien fet president el Sr. Montilla i de passada ajudar a arruïnar les finances de la Generalitat, creant un deute estratosfèric que no es va traduir, ni molt menys, en benestar per als catalans. De fet, els vaig combatre per evitar danys majors, esperant amb ànsia si escarmentaven. No ho varen fer quan més els necessitàvem. Uns mesos després, em trobo en la mateixa situació i, una vegada més, intentaré que els que més m’agraden aprenguin la lliçó, quedant darrere les llistes del president Puigdemont. Estic segur que només acceptaran una estratègia conjunta d’unitat, si reben una altra bufetada d’un poble que els demana unitat i obté la pitjor de les conseqüències, que no és altra, que els professionals del miratge socialista, respecte als que tampoc escarmentem, quedin primers en les eleccions a casa nostra. No puc entendre, com un partit ple de gent honesta, progressista, valenta i republicana és tan i tan caïnita.

tracking