SEGRE
Suenhar-mos

Suenhar-mosSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Era marcha dera istòria seguís eth sòn cors, sense miraments, damb aqueth “àngel dera istòria”, coma er àngel exterminador biblic, deth quau parle Walter Benjamin, mentre dèishe roïna ath sòn pas, coma metafòra deth progrès. Aguest sègle XXI non da trèva. Comencèc damb es atacs deth terrorisme islamista, seguic damb es crisis economiques e umanitàries e es desastres naturaus, e arribe enquia aguesta pandèmia globau, damb conseqüéncies ben concrètes e locaus en forma de mòrts e malautia. Diu, misericordiós, non mos ac met facil. E nosati mos auem creigut eth “seratz coma dius” dera sèrp dera temptacion, en tot menspredar eth pregon mensprètz, mielhor dit indiferéncia (qu’encara ei piri), dera natura, immisericòrde, de cap tà nosati. Dures paraules de Schopenhauer, publicades en 1859, ressònen aguesti dies: “Atau parle era natura: er individu ei arren e mens qu’arren; acabi damb milions d’individus toti es dies, per diversion e entà passar era estona”. Semble qu’ac auíem desbrembat, ena nòsta hame d’immortalitat: que nosati èm un esperit estacat a un còs, finit, corruptible, vulnerable, e, coma didie Unamuno, èm “essenciaument malauts”, pr’amor que “qui non se cuede dera malautia, descuede era salut”. E per açò, en miei d’aguest embarradon, auem redescubèrt valors nuclears qu’auíem acornerat, ena masèga deth dia a dia: era salut, eth larèr, era familha, era amistat, era solidaritat, era vida intima e, en ensem, eth suenh que les restaque, pr’amor que suenhar-mos ei hèr-se cargue der aute coma responsa compassiva (ena sensibilitat compartida) ath sòn patiment, ath sòn malur. E d’ací i pòt nèisher, en aguesta henerècla dera istòria, ua naua etica (e politica) deth suenh. En seram capables?

tracking