SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Que la indignació no ens privi de fer vida normal ni ens condemni a “no estar per orgues”. El mateix divendres passat que ens assabentàvem de les penes brutals que Fiscalia demana per als nostres presos polítics, assistia al vespre a una sessió a l’església de Sant Llorenç (i no era sol fent-hi el cor fort, perquè la nau central estava de gom a gom) del cicle Orgues de Ponent i del Pirineu, que arriba a la vintena edició. Felicitats, Associació d’Amics de l’Orgue de les Comarques de Lleida. Felicitats, Miquel González, ànima del festival, gràcies a l’obstinació del qual es continua celebrant. Una quinzena d’actuacions, fins al 28 de desembre, en diverses localitats que disposen d’aquests grossos instruments de vent, alguns tan antics com els de Talarn (1748), Vielha (1778), Sant Llorenç de Morunys (1833), Torres de Segre (1860) o Cervera (1895). Un patrimoni a preservar, donar a conèixer i gaudir-ne. Una particularitat de la majoria de concerts d’orgue consisteix que, tal com passa a Sant Llorenç, el públic no veu l’intèrpret, situada la gran baluerna de tubs al darrere. Música per l’esquena! Podria ser un espectacle avorrit, només d’oïda, però al temple romànic lleidatà els ulls s’entretenen mentrestant en la meravella del retaule gòtic de pedra policromada del màrtir de la graella o la serena bellesa de la Mare de Déu de Saidí. No és el cas de Tàrrega, com vaig poder comprovar dos dies després, diumenge a la tarda, amb bona part dels bancs també plens, on el moble bufador es troba en un lateral prop del presbiteri i el públic pot contemplar els tràfecs –una mica estressants– del pobre organista amb tot aquell embolic de tecles, palanques, claus, botons, pedals i partitures, fet que no obsta perquè la vista es delecti contemplant també els frescos de Josep Minguell, l’enorme baldaquí barroc i la preciosa Mare de Déu de l’Alba. A Lleida va tocar l’italià Christian Tarabbia, nascut vora el llac Maggiore. A Tàrrega un seu compatriota, Alessandro Bianchi, nascut vora el llac de Como. El primer va completar un repertori de Bach, Vivaldi, Reincken o Morandi amb una original adaptació per a orgue de l’adagio del concert per a clarinet de Mozart que sona a la pel·lícula Memòries d’Àfrica mentre Robert Redford, en el paper del caçador Denys Finch Hatton, sobrevola amb un biplà groc un núvol de flamencs rosats al llac Nakuru.

tracking