4 de Liverpool i 1 de Verdú. Hugo García, Raúl González, Miquel Pons i Min Aung Hlaing

Per la revista musical 440 m’assabento que el violoncel·lista de Yesterday era de Verdú. Es deia Francesc Gabarró i havia nascut a la vila urgellenca en 1916, si bé la seva família es traslladaria aviat a Barcelona.

El pare acabava d’aconseguir feina com a trombonista al Liceu. Ell rebria classes de violoncel del mateix Pau Casals.

De ben jove començaria a tocar el trombó en conjunts de jazz i tindria ocasió d’acompanyar figures de gira a la ciutat com Antonio Machín, Benny Carter, Django Reinhardt o Stéphane Grappelli. A l’esclatar la guerra, emigra a Marsella i, des d’allí, a Calcuta.

Hi viurà deu anys, actuant al millor restaurant de l’Índia. A l’independitzar-se la colònia, es planteja tornar a Catalunya, però tenir la mili pendent el fa decidir adoptar la nacionalitat britànica i establir-se a Londres.

Hi inicia la carrera com a violoncel·lista, a la London Symphony Orchestra i a la Philharmonia Orchestra, sota la batuta de Von Karajan i Toscanini. Però la dificultat de compaginar compromisos professionals i vida familiar l’inclina a treballar com a músic de sessió per al cinema i la tele.

Les notes del seu instrument poden sentir-se a les primeres pel·lícules de James Bond i a Els canons de Navarone, 55 dies a Pequín o El violinista a la teulada. També participa en un disc londinenc de Frank Sinatra, del 1962.

El juny de 1965, George Martin, productor dels Beatles, demana al violinista Tony Gilbert que munti un quartet de corda per posar so de fons a una nova cançó de Paul McCartney. Truca al col·lega Gabarró –Gabby per als amics– i així és com el de Verdú veurà immortalitzat el seu art amb l’arquet a l’enregistrament històric de Yesterday.

Amb tot, el nostre home no hi dona gaire importància, fins al punt de no explicar-ho ni al seu fill adolescent a l’arribar a casa al vespre, perquè, malgrat la fama universal del grup, no considerava aquells quatre peluts de Liverpool uns músics de debò (se sentia més orgullós d’haver acompanyat Sinatra). Amb tot, dos anys després hi torna a col·laborar.

En un vídeo penjat a YouTube, se’l deu poder distingir, mudat d’etiqueta, tot blanc, amb la inseparable pipa a la boca, entre els mestres de l’orquestra que intenten donar forma al genial desori rítmic d’A day in the life. Un dia a la vida.

El de la seva mort va ser en 1990, al poble de Cavendish, on s’havia retirat..

És el president dels firaires de Lleida, que han recuperat les firetes i són els primers d’Espanya a tornar a l’activitat any i mig després.

El davanter del Lleida va marcar ahir de penal el gol que va donar la victòria a l’equip i que li permet continuar amb opcions d’estar a Primera RFEF.

Riu de Cerdanya, municipi del qual és alcalde i que només compta amb 93 veïns, és el poble més petit de Lleida que ja té accés al 5G.

És el líder de la junta militar que ha pres el poder a Birmània mitjançant un cop d’estat i que està aplicant una brutal repressió al país.