Figaflor

En un bon restaurant del nostre Pirineu, per amanir l’enciam em porten oli de Don Benito, província de Badajoz. L’única explicació que se m’acudeix és que es tracta d’una monodosi de plàstic i que les oleícoles catalanes potser no en serveixen. Ho desconec.

Però no puc evitar de pensar en aquell verge extra de les Garrigues que va obtenir algun premi en concursos del sector, batejat com a Romànic –bé, de fet Románico, n’hi ha que s’ho haurien de fer mirar– en referència a aquest estil artístic tan pirinenc. A la població extremenya de Don Benito, justament, m’hi referia dijous, arran de la seva fusió administrativa amb la veïna Villanueva de la Serena, per constituir la tercera localitat en habitants de la comunidad, uns 63.000, tot especulant sobre com designarien el conjunt final. Mentre n’hi ha que defensen la llarga suma dels dos noms anteriors, d’altres aposten per contraccions més o menys afortunades com Villabenito o Benitoserena.

La veritat és que ignoro si en aquest precís moment la decisió onomàstica, gens senzilla, ja ha sigut presa i, per tant, parlo per parlar o, millor dit, escric per escriure, d’altra banda cap novetat en el meu cas, com bé deuen saber els pocs que encara em segueixen. Pocs però bons. Happy few? Què més voldria! Fa ja molts anys, al principi de guaitar per aquest finestral de l’última pàgina del diari, vaig veure’m implicat –pel meu mal cap, ho admeto– en un petit conflicte a propòsit de l’al·ludit exercici consistent en comprimir topònims previs.

S’havien ajuntat els pobles de Torrefeta i Florejacs. A les autoritats de la nova entitat segarrenca no se’ls va ocórrer res més que batejar-la Torreflor. Aleshores, fent-me el gracioset, vaig fer notar en un article que encara rai que Florejacs s’havia unit amb Torrefeta, perquè si ho arriba a fer amb la Figuerosa, confrontant de terme per l’altre extrem, el desenllaç nominal hauria sigut Figaflor.

Ja s’ho poden imaginar: cartes indignades al director, persona no grata.. Però amb el temps els nadius acabarien reconeixent el disbarat i ara es diu Torrefeta i Florejacs. Al Baix Empordà es dona un cas semblant.

Els nuclis de Fonteta, Peratallada i Vulpellac van conformar als anys seixanta un únic municipi, que van decidir anomenar prenent una síl·laba de cadascun dels tres integrants: Forallac. I per què no Tetapé o Fopevul, que sona a ciutat bombardejada del Donbass?