SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Les afirmacions de l’exjutge i ja exsenador d’ERC Santiago Vidal han desencadenat una autèntica tempesta política amb investigacions obertes per la Fiscalia de l’Estat, desmentiments de totes les instàncies del govern català al·ludides, peticions de compareixença dels consellers afectats i l’exigència d’ERC perquè dimitís del seu càrrec de senador. Va saltar a la fama com a jutge progressista i després es va consagrar anunciant que havia redactat una Constitució catalana, que segons diuen ara ningú l’hi havia demanat, però després de la suspensió com a jutge espanyol va començar a treballar a la conselleria de Justícia i després va accedir al Senat en les llistes d’ERC i ha anat pronunciant conferències sobre el procés i els seus entrellats assegurant que el govern català té totes les nostres dades fiscals, que les ha aconseguit d’una forma il·legal, que existeix una llista dels jutges disposats a quedar-se en una Catalunya independent, que hi ha una partida secreta als pressupostos per al referèndum i les estructures d’Estat, que hi ha crèdits compromesos quan es proclami la independència i fins i tot que hi ha acords secrets amb l’OTAN i onze estats de la Unió Europea. Ahir va dir que eren “declaracions en to col·loquial, intentant ser didàctic sobre el procés, però és evident que preses en la seua literalitat no s’ajusten a la realitat” i afegeix que “en cap moment he volgut posar en dubte que l’actual govern català actua amb absolut respecte a la legalitat vigent”. No ho ha dit un profà en lleis que podria justificar-se per ignorància, sinó un jutge, encara que estigui suspès, que sap perfectament que un govern no pot disposar de documents obtinguts il·legalment, ni accedir a les dades fiscals dels catalans, ni fer llistes d’afins, ni enganyar el Parlament amb la llei de pressupostos i molt menys vantar-se d’aquesta il·legalitat. Les paraules de Vidal representen una irresponsabilitat en qualsevol dels supòsits i d’una banda obren la sospita sobre si hi pot haver algun punt de versemblança en les seues paraules, mentre que per una altra revelen una lleugeresa incompatible amb la responsabilitat que ostenta i amb la serietat que ha de tenir el procés. La seua incontinència verbal, més pròpia d’un bocamoll que d’un jurista, ha posat en un compromís el govern català, el partit en les llistes del qual es va presentar, ERC, fa un flac favor al procés i dóna arguments a l’adversari.

tracking