Més enllà de les urnes

A tres mesos vista de la convocatòria de l’1 d’octubre per al referèndum anunciat per la Generalitat, el fracàs en el concurs per a la compra de les urnes i els problemes per mobilitzar el vot exterior s’han convertit en dos nous factors d’incertesa en un procés en el qual, de moment, pesen més les voluntats que les certeses i les garanties perquè pugui ser una consulta efectiva, vinculant i reconeguda internacionalment, com és l’objectiu.

Que el concurs per a la compra de les urnes quedés desert i que no hi hagués empreses amb garanties disposades a afrontar el repte era previsible, tant per les condicions exigides com per les pressions del Govern espanyol, que, com està succeint amb tots els passos de la Generalitat, eren esperables i havien de ser previstes, però no hauria de veure’s com un obstacle insalvable, perquè hi ha altres procediments per comprar-les i, sobretot, perquè la puresa d’una convocatòria a les urnes no depèn que siguin de metacrilat o que compleixin unes determinades condicions.

Hi ha alternatives, com un nou concurs, encara que apressa el temps, o un procediment negociat, encara que és evident que també hi haurà recursos de Madrid, però el transcendent de qualsevol cita davant de les urnes està en les garanties del procés, en el cens de qui votarà, qui ho controlarà i supervisarà, on es votarà i, sobretot, amb quin marc legal, partint de quina legalitat es convoca i se celebra.

Des de la Generalitat, s’assegura que tots aquests dubtes s’aclariran en l’acte del dia 4 al Teatre Nacional, però el primer dubte fonamental és que un referèndum com l’anunciat no té cabuda en aquests moments dins la legislació espanyola i no s’entreveu la més petita intenció de Madrid de permetre-ho, i Catalunya no té en aquests moments un marc legal que prevegi un referèndum com l’anunciat. Pot, i és de suposar que es farà, elaborar-se una llei específica que el reguli, però ni s’entreveu, haurà de debatre’s i tot apunta que també serà impugnada.

Passar de la legalitat espanyola a una legalitat catalana sembla jurídicament impossible, per la qual cosa, en un moment determinat, haurà de produir-se una ruptura, de manera que es desobeeixin o es deixin de complir els requeriments de les institucions espanyoles. El dia 4 hauran d’aclarir-se aquestes incògnites, si no volen que l’1-O sigui una reedició del 9-N.