SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Ha arrancat la campanya de la fruita i malgrat que aquest any es confiava en un bon comportament dels preus perquè no hi ha excés de producció, el sector ja alerta que les cotitzacions estan sota mínims, amb el perill que es mantingui la tendència i no s’arribi a cobrir costos. La campanya va encetar-se malament a la primavera amb fruita mediocre de Múrcia i després en algunes varietats primerenques hi ha pogut haver sobreoferta de fruita de petita mida arrossegant a la baixa la cotització.

Ara, la tendència hauria de revertir perquè ja s’està comercialitzant qualitat, però de moment no està valorada al mercat, la fruita de baixa qualitat no deixa apujar el preu a la bona i es mantenen les cotitzacions baixes que tornen a amenaçar la campanya.

Un factor essencial en aquests preus ruïnosos, que es repeteixen a cada campanya, és la pressió de les grans cadenes comercials que imposen els seus criteris, fixen les seues condicions i s’aprofiten de la desorganització de l’oferta per comprar la fruita als preus que els interessa perquè, com destaquen els sindicats del sector, la gran distribució només busca preu i no qualitat.

Encara queda campanya i la situació pot corregir-se si s’apliquen instruments com l’extensió de norma i regular la producció, però tampoc hi ha unanimitat al sector, i també podrien mantenir-se els preus ruïnosos si els gegants europeus que determinen les exportacions, Texco, Lidl i Aldi, acusen les pressions dels agricultors francesos que culpen els espanyols dels seus baixos preus, sense valorar que aquí estan en la mateixa situació.

El problema és que, a força de repetir-se cada any, aquesta crisi de preus passi de ser conjuntural a considerar-se estructural i que les institucions europees considerin que hi ha massa oferta i que la producció ha augmentat a més ritme que la demanda existent als mercats europeus.

Seria un error, perquè els problemes cal buscar-los en el control que exerceixen les grans distribuïdores i que perjudiquen no només els productors de fruita, com és el cas, sinó la comercialització de tots els productes frescos o peribles, en els quals hi ha urgència per col·locar-los al mercat amb una oferta diversificada i poc coordinada, i en què imposen la seua llei els grans grups de distribució.

El resultat és que els consumidors paguem cars aquests productes mentre que els agricultors cobren preus de misèria.

tracking