SEGRE

Creat:

Actualitzat:

“La meua decisió era no cessar ningú, ni tenia motius per fer-ho”, va assegurar el president Puigdemont a l’explicar la crisi del govern amb tres nous consellers i nou secretari del Consell Executiu, deu dies després de destituir un altre conseller, el d’Empresa, per haver expressat dubtes sobre el referèndum de l’1 d’octubre. No volia cessar ningú i fins i tot ha elogiat la seua trajectòria, però formalment i efectiva han quedat destituïts i cal preguntar-se per les causes, i encara que l’explicació oficial ha sigut la mateixa que es va utilitzar amb Artur Mas, “han fet un pas al costat”, és evident que hi ha hagut pressions del soci a Junts pel Sí, que havia exigit un compromís solidari en tots els actes de convocatòria del referèndum i també una decisió personal dels consellers cessants. Significativament, són els més moderats del govern, els que surten, amb noms tan destacats com el de Neus Munté, que en algun moment s’havia plantejat fins i tot com a possible candidata a la presidència; Jordi Jané, que aquesta mateixa setmana havia participat en la Junta de Seguretat i assegurava moderació al capdavant dels Mossos; la titular d’Educació, Meritxell Ruiz, de què depenia la cessió dels centres escolars per a les votacions, i el jurista del govern, Joan Vidal de Ciurana. Els substitueixen dos veterans convergents, obertament compromesos amb l’independentisme, Jordi Turull i Joaquim Forn, i una catedràtica procedent de l’ANC, Clara Ponsatí, a més del jurista Víctor Cullell, amb un perfil més independentista que el seu predecessor. Tots els cessants són del PDeCAT i el gest pot interpretar-se com que els dubtes sobre el procés i els temors sobre el patrimoni personal estan a l’antiga Convergència i no a ERC, amb una clara renovació de l’equip heretat per Puigdemont el gener de l’any passat i una latent divisió entre la vella CDC i el nou PDeCAT. Esquerra en surt indemne, encara que el vicepresident Junqueras assumirà els preparatius del referèndum amb el compromís que les decisions, i les responsabilitats, seran col·legiades en un clar enfortiment de la seua posició. Tenen raó els que diuen que Puigdemont té dret a formar el seu propi govern i a no seguir amb l’heretat, però per molt que es parli de cohesió i grup compacte i compromès és evident que la crisi arriba en un moment inoportú a dos mesos i mig de l’1-O i amb molts interrogants.

tracking