Ni podem parlar d’èxit rotund, com va afirmar el sindicat convocant CSC, ni de “seguiment mínim i residual”, com va assegurar el representant del Govern central, perquè milers de catalans es van veure atrapats per les protestes que van convertir les comunicacions ferroviàries i per carretera en un autèntic caos, amb talls que encara es mantenien a última hora de la tarda. No va ser una vaga general com la viscuda el 3 d’octubre, reflectida fins i tot en el consum d’electricitat, que aquell dia va descendir un 8,3%, mentre que ahir pujava un 3,4% respecte al dia anterior, però sí que hi va haver una protesta generalitzada, amb una especial incidència de l’aturada en l’ensenyament i la funció pública i relativa normalitat en la resta dels sectors, a més de mobilitzacions massives que de cap manera haurien de ser menyspreades per Madrid, perquè reflecteixen el profund malestar existent per l’empresonament del Govern elegit.
Perquè es normalitzi la vida a Catalunya i la campanya electoral discorri pels cursos desitjables, el prioritari és que recuperin la llibertat els polítics empresonats i es puguin presentar en igualtat de condicions a les eleccions del 21-D, i hi ha instruments per fer-ho, com és el trasllat de la causa al Suprem, la revisió de les mesures cautelars o, fins i tot, la modificació dels delictes imputats, suprimint els absurds càrrecs de rebel·lió, que difícilment podran provar-se perquè en cap moment hi ha hagut violència.