SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Hi va haver una època a Lleida en la qual el moviment veïnal tenia força, capacitat reivindicativa i prou suport per oposar-se al que decidien les autoritats, malgrat un règim polític que encara no era democràtic i en el qual el franquisme encara estava present a tots els nivells. L’any 1977, els veïns del Clot de les Granotes van aconseguir frenar la construcció de 248 pisos al lloc que ara és la plaça de la Constitució i abans va ser el solar que va acollir una fàbrica de sulfur. S’havia catalogat l’àrea com a zona verda el setembre del 77, però faltava l’aprovació definitiva, i mentrestant una constructora va intentar aprofitar la llicència urbanística que havia aconseguit dos anys abans per construir-hi pisos. Els veïns van lluitar per la zona verda contra l’ajuntament franquista presidit per Ernest Corbella amb manifestacions, protestes, assemblees i fins i tot obstaculitzant l’entrada dels camions de la constructora a la zona. Va ser un pols dels veïns que l’any següent van aconseguir que la Paeria ja el 78 declarés la caducitat de la llicència concedida i que un any després es ratifiqués la qualificació del solar com a zona verda, i que després de comprar-lo l’ajuntament es convertís ja el 91 en l’actual plaça de la Constitució, encara que per als veïns continua sent el Clot de les Granotes per les filtracions d’aigua que hi havia i l’abundància de granotes en el solar mentre va estar sense edificar. Va ser una fita veïnal i una mostra de com els veïns poden participar no només en l’ordenació urbanística, sinó també en el funcionament de les institucions. El PP al banc dels acusats

Mentre el procés fa mesos que acapara els focus, els casos de corrupció del PP es jutgen en la penombra informativa malgrat decisions tan greus com l’adoptada per la secció quarta de l’Audiència Provincial de Madrid, que ha decidit processar el PP per la destrucció dels ordinadors del seu extresorer Luis Bárcenas. És la primera vegada que un partit polític s’asseurà al banc dels acusats i els càrrecs, la destrucció de proves i l’encobriment són incompatibles amb l’ètica.

tracking