Anorèxia, un mal de la nostra societat

Sis adolescents i tres nens de les comarques lleidatanes que pateixen anorèxia o bulímia han hagut de ser ingressats a l’hospital l’últim any perquè la seua vida corria perill si no es duia a terme una intervenció intensiva. La gran majoria són noies, sis tenien al voltant de 16 anys i els tres restants, entre set i deu. Tots van ser derivats des de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària del Centre de Salud Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida a centres hospitalaris especialitzats de Barcelona. “Són casos greus en els quals cal actuar així per revertir la situació perquè no s’ha aconseguit un canvi de conducta en el menor a nivell ambulatori o d’hospital de dia. I si el pes és massa baix existeix un risc vital”, apunten Maria López i Blanca Manzano, infermera i psicòloga clínica, respectivament, de la unitat. A més, està descendint l’edat en la qual apareixen aquests trastorns. “L’anorèxia sol iniciar-se entre els 14 i els 16 anys, però estem veient casos en nens més petits que deixen de menjar perquè no volen veure’s grassos”, explica López a SEGRE. Entre els factors que podrien estar darrere d’aquesta disminució a la franja d’edat, les expertes apunten als canvis de dinàmiques familiars i de models de vida que fa que els menors passin més hores sols a casa, la qual cosa trastoca els hàbits alimentaris, ja que, per exemple, se sopa més tard i pitjor. Tampoc es pot obviar el boom de les xarxes socials entre nens i adolescents, que han convertit en una obsessió sortir bé a les fotografies per poder obtenir més likes. La moda i l’estètica, un malestar físic durant l’adolescència, una mala adaptació a l’institut o assetjament escolar serien altres factors desencadenants d’un trastorn alimentari. En definitiva, que els avenços socials, d’igualtat, tecnològics i educatius, no sempre van alhora amb una millora emocional dels nostres nens i joves, els models dels quals segueixen rols imposats per la moda o els ídols dominants, esclavitzats encara per interessos comercials o estandarditzats. Per això és tan important que des de l’escola, la família, els mitjans de comunicació, les administracions, la publicitat o la mateixa gala dels Globus d’Or de la matinada passada es facin campanyes i eduquin per aconseguir una societat en la qual es valori més l’ètica que l’estètica.