Investidura i institucions

Mentre Carles Puigdemont es desplaçava a Dinamarca sense que el jutge activés l’euroordre de detenció sol·licitada pel fiscal, el president del Parlament el proposava com a candidat a la investidura en la sessió que s’ha de celebrar la setmana vinent. Era el que s’havia pactat entre els grups sobiranistes i també el que s’havia previst després de la constitució del Parlament perquè Puigdemont representa la força més votada entre els independentistes, perquè va demanar el vot per fer possible el retorn de Brussel·les i perquè la seua estratègia gira entorn de la restitució de la situació anterior a l’aplicació de l’article 155. Des d’Esquerra s’ha plantejat alguna reticència a la viabilitat d’una investidura a distància, han mostrat cert malestar per algunes declaracions de Puigdemont en el sentit que preferia ser president que presidiari i s’ha posat èmfasi que la prioritat és la recuperació de la Generalitat, i ahir mateix el seu portaveu reclamava que hi hagués un Govern català a finals d’aquest mes. Ningú no pot qüestionar que el bloc independentista té prou majoria per governar, però des del punt de vista judicial guanyar les eleccions no equival a saldar comptes pendents i des de la fiscalia s’ha recordat que la immunitat parlamentària no equival a impunitat i que Carles Puigdemont està reclamat per la justícia espanyola. Paral·lelament, els mateixos lletrats del Parlament adverteixen que una investidura a distància no està prevista en l’ordenació vigent i el Govern central ja ha advertit que la investidura telemàtica de Puigdemont comportaria la pròrroga de l’article 155 i que la Generalitat continuaria intervinguda.

Des del bloc independentista s’insisteix que no hi ha cap pla B i que la seua única opció és la proclamació de Puigdemont com a president, per la qual cosa previsiblement la Mesa del Parlament aprofitarà la seua majoria sobiranista i interpretarà a la seua manera el reglament per facilitar la investidura i l’elecció de Puigdemont, que automàticament serà impugnada davant del Constitucional sense que l’arribi a sancionar el rei i que previsiblement serà anul·lada. Continuaran aplicant l’article 155, la Generalitat continuarà intervinguda i la recuperació de les institucions haurà d’esperar. És el millor per a Catalunya? Hi ha una altra alternativa? Acceptarà el bloc independentista presentar un candidat que no estigui perseguit o imputat? Seguim en terreny desconegut.