x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

EDITORIAL
  • SEGRE

De la guerra freda a la guerra crua

Actualitzada 15/04/2018 a les 10:42
La història es repeteix. L’enverinament de l’exespia rus Serguei Skripal, que va ser atacat amb gas nerviós a Anglaterra quan era amb la seua filla el passat dia 4 de març, va rescatar la guerra freda del bagul dels records. El Regne Unit, els Estats Units, Alemanya i França van exigir respostes a Moscou perquè, en versió de la primera ministra britànica, Theresa May, només hi havia dos possibilitats: o Rússia va ordenar l’atac perquè Skripal estava condemnat com a agent doble al servei de sa majestat i del Kremlin o bé el govern de Putin havia perdut el control de la substància i hauria acabat en mans inadequades. El que va començar com una pel·lícula d’espies, va acabar amb una greu crisi que es va saldar amb desenes de diplomàtics expulsats. La guerra freda va creuar l’Atlàntic i es va caldejar a Twitter. El particular Vietnam de Donald Trump es va establir a Síria. El president americà va qualificar Al-Assad d’“animal assassí i gasador” després del brutal atac de la ciutat de Douma. Rússia, aliada incondicional del president sirià, va respondre amb més amenaces. Era qüestió de temps que dos de les personalitats més controvertides de la política mundial, dos dels homes més poderosos del món, premessin el famós botó roig. “Missió complerta”, va sentenciar Donald Trump via la xarxa social de l’ocellet. Era la confirmació que s’ha passat de la guerra freda a la guerra crua. Trump, amb el suport del Regne Unit i França, va disparar un centenar de míssils. Una operació quirúrgica que no va provocar víctimes mortals. Putin ja ha acusat els Estats Units de terrorisme. La versió 2.0 de l’ull per ull. I, enmig, la població civil de Síria.

Pensions al punt de mira
Els jubilats van tornar a sortir ahir al carrer. Això sí, el poder de convocatòria dels sindicats queda molt lluny del de la Marea Pensionista. Un centenar de lleidatans –uns 2.000 a Barcelona– van exigir pensions dignes, derogar les reformes del PP, tornar a vincular-ne l’actualització a la pujada de l’IPC, així com elevar les mínimes a 1.000 euros. A l’horitzó, una amenaça de vaga sense concretar.

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre