L'hora de la política

Les primeres paraules públiques del candidat a la presidència de la Generalitat, Quim Torra, més enllà dels agraïments a Carles Puigdemont per haver-lo elegit, van ser per demanar disculpes pels tuits que va llançar fa sis anys en què criticava “els espanyols” i per aclarir que l’única obediència que acatarà serà la del Parlament de Catalunya, òrgan sobirà de la voluntat popular. A més, va recollir el guant del president de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, d’iniciar d’una vegada el diàleg entre les dos administracions, voluntat d’entesa que, segons la seua opinió, mai ha negat el govern català, i va anunciar un “pla de restauració” davant dels efectes de l’aplicació de l’article 155 i la voluntat de mantenir “el mandat de l’1-O”. Més enllà de partidismes, és una bona notícia per al conjunt dels catalans que la setmana que ve, si les bases de la CUP no ho impedeixen canviant el seu vot de l’abstenció al no, Catalunya torni a tenir Generalitat en vigor, amb un parlament que legisla i un govern que pren les regnes de la col·lectivitat política i quotidiana del país. A més, a partir de l’anul·lació de l’article 155, l’executiu espanyol i català tenen l’obligació de buscar ponts de distensió per posar fi tant a la judicialització de la política com a la banalització de les lleis. La principal obligació dels governs és buscar solucions per garantir la llibertat, el progrés i el benestar dels ciutadans i en aquest afany hauran de centrar-se, a partir de la setmana que ve, per al bé comú de tots. Eutanàsia

L’admissió a tràmit aquesta setmana al Congrés dels Diputats d’una proposició de llei del Parlament de Catalunya per despenalitzar l’eutanàsia obre la possibilitat que la Cambra debati sobre aquesta pràctica, que és legal en alguns països com Holanda, Bèlgica o Luxemburg. Però la proposta s’enfronta ara a un trajecte parlamentari ple d’incerteses i dificultats que pot resultar etern i que no hauria de ser-ho perquè és un tema de llibertat personal inalienable.