SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Així de contundent s’ha mostrat el Tribunal de Comptes de la Unió Europeu al qualificar la xarxa d’alta velocitat construïda a Europa amb un disseny que segons la seua opinió correspon més a criteris polítics que a les necessitats dels ciutadans i que a més ha aconseguit sobrecostos, no ha aportat racionalitat en les connexions amb altres transports com l’aeri i a més tampoc ha solucionat les comunicacions internacionals. L’informe és demolidor perquè deixa en qüestió les decisions de comissaris i ministres i perquè la UE s’ha gastat ni més ni menys que 23.700 milions d’euros en el període del 2000 al 2017 i el resultat és que no s’ha aconseguit connectar Portugal amb Espanya, la línia de Barcelona a Perpinyà circula només al 36 per cent de la velocitat anunciada i França no té especial interès a completar la connexió amb París, la línia Munic-Verona no estarà acabada fins al 2040, mig segle després que s’aprovés, i la comunicació entre Brussel·les i Luxemburg és més lenta ara que durant la dècada dels 80. L’alta velocitat s’ha desplegat a poc a poc, perquè només hi ha 9.067 quilòmetres més uns altres 1.671 en construcció dels 30.000 que era l’objectiu per al 2030, i a més s’ha fet malament. Espanya s’ha emportat gairebé la meitat dels fons, el 47 per cent, per construir línies que no cobreixen el mínim de viatgers com la de Madrid a Galícia o a Albacete, traçats que es van decidir per criteris polítics i no per necessitats reals i així el Tribunal de Comptes destaca que Espanya ha rebut una inversió per habitant de 1.159 euros, el doble que França amb 603, malgrat que la seua ràtio de passatgers és 4 vegades inferior al país gal. I com és habitual en l’obra pública, també hi ha hagut uns sobrecostos considerables amb les línies espanyoles encapçalant el rànquing perquè la línia Madrid-Barcelona-frontera francesa va ser la que va tenir més desviació perquè va costar un 38 per cent més del que s’havia pressupostat i la de Madrid a Lleó ocupa el segon lloc amb un sobrecost del 33 per cent. Un informe demolidor que hauria de tenir conseqüències polítiques per decisions equivocades i per l’execució ineficient, però que probablement quedarà com la constatació de com de cara ens ha sortit l’alta velocitat, amb malbarataments i línies absurdes, mentre, a Espanya sobretot, les línies convencionals es quedaven sense pressupost i van agonitzant per falta d’inversió.

tracking