SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Ningú pot dubtar de la bona intenció que acompanyava els impulsors de la reintroducció de l’ós a les comarques pirinenques amb l’objectiu de restaurar un equilibri ecològic, però tampoc es pot qüestionar que després de 22 anys des de l’alliberament dels primers exemplars s’està convertint en un problema, que provoca manifestacions de repulsa, com la d’ahir a Sort, i que en vista d’algunes imatges i de l’informe d’agressions d’algun exemplar com Goiat pot generar inquietud entre ramaders i turistes. La reintroducció de l’ós es va plantejar com una iniciativa comunitària, generosament subvencionada en el marc del programa Piroslife amb 2,1 milions d’euros, però sense comptar amb el suport dels habitants de les comarques afectades que des del primer moment van mostrar les seues reticències i plantejaven que hi havia altres prioritats per fomentar el desenvolupament del Pirineu.

Des que es van deixar anar les primeres ósses a la zona francesa el 1996 s’havien registrat atacs esporàdics a ramats que es resolien amb la preceptiva indemnització als ramaders, però en els últims temps, potser per l’alliberament d’espècies més agressives, els atacs s’han multiplicat, els óssos s’han atansat a zones urbanes i fins i tot acovardeixen un ramat amb el pastor com mostren les imatges que publiquem avui. Contràriament al que s’anunciava quan va començar el programa, tampoc ha contribuït a incentivar el “turisme de l’ós” i més aviat pot convertir-se en un obstacle per atreure senderistes o turisme familiar. Ja hi ha ramaders que plantegen que la convivència de la ramaderia i óssos agressius és impossible i caldrà analitzar si els atacs procedeixen d’un animal en concret, Goiat, o estan més generalitzats, però és evident que tenim un problema i que qualsevol solució, identificar i seguir els diferents exemplars o capturar l’ós en qüestió i repatriar-lo al seu país d’origen o utilitzar elements dissuasius per allunyar els animals, tindrà uns costos afegits i considerables, mentre que a l’altre bàndol els ramaders es queixen que cada vegada es paguen amb més retard les indemnitzacions pels atacs que pateixen els seus ramats. No era prioritària la reintroducció i ara comença a ser-ho buscar solucions.

tracking