SEGRE

Creat:

Actualitzat:

El reglament de les Corts de Cadis del 1810 recollia al seu articulat un horari d’estiu i un altre d’hivern. No estaven establerts llavors els dos canvis d’hora anuals a Europa, i la norma assenyalava així que ses senyories entrarien a les 10 del matí des de l’octubre fins a l’abril, i a les 9 del maig al setembre. L’exemple el posa sobre la taula José María Martín-Olalla, professor de Física de la Matèria Condensada (Universitat de Sevilla), per explicar que, quan no hi havia directives que establissin canvis a les busques del rellotge, aquesta institució ja s’adaptava als canvis estacionals naturals modificant els horaris.

El que aquest físic vol traslladar és que els dos moviments del rellotge establerts actualment a la Unió Europea, i que la Comissió vol suprimir el pròxim 2019 després de la consulta del juliol, són els que més convenen al territori espanyol per la seua latitud. Quan no existien, algunes professions ja distingien entre l’horari hivernal i l’estival. Els canvis d’hora a l’octubre i al març no són, doncs, cap arbitrarietat. L’eix de rotació de la Terra està inclinat, la durada de la llum solar és diferent a l’hivern i a l’estiu, i això no es pot ­canviar. A mesura que es va pujant de latitud a Europa, aquest canvi d’hora establert a l’octubre i al març pot tenir inconvenients, i encara més amunt (com és el cas de Finlàndia, sense gairebé nit a l’estiu) pot no tenir sentit. Però aquí, sí.

La consulta impulsada per la Comissió Europea en la qual va guanyar l’opció de suprimir els dos canvis anuals i amb una preferència per mantenir el d’estiu (aquesta última qüestió la decideix cada país) ha portat molta cua. Si se suprimeix el canvi anual i s’elegeix, per exemple, l’horari d’hivern tot l’any, a Catalunya es faria de dia el 21 de juny a les 5.18 hores.

Què farien els catalans quan veiessin que es fa de dia tan aviat i que comença a fer calor abans? Una pregunta que també es pot formular a les Balears i València. El més lògic seria que anessin atansant l’hora de despertar-se i les activitats a trenc d’alba, és a dir, corregint, però aquesta vegada de forma desincronitzada, la seua vida a través dels horaris. Malgrat que no ho sembli no és un tema fútil, i convé que abans de prendre una decisió s’analitzin bé els pros i contres perquè aquest canvi en pot portar molts altres a la nostra quotidianitat.

tracking