S’ha complert un any de la concentració davant de la conselleria d’Economia com a resposta als 41 escorcolls i les 14 detencions efectuades per intentar desarborar el referèndum de l’1 d’octubre, que es va convertir en el primer episodi del “xoc de trens” i el punt de partida del sumari que va portar a la presó els dirigents de l’ANC i d’Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que ja fa més d’onze mesos que estan a la presó. Era la primera intervenció directa d’un jutjat, el 13 de Barcelona, i de la Guàrdia Civil en dependències de la Generalitat i, aquell dia, es va visualitzar la desconfiança entre mossos i guàrdies civils i també va ser la primera resposta de l’independentisme espontània i no planificada, ni organitzada com havia succeït amb altres mobilitzacions. Els escorcolls es van prolongar durant tot el dia i tant els guàrdies civils com els funcionaris judicials van abandonar la seu d’Economia després de sentir-se assetjats, al cap d’hores de tensió i negociacions infructuoses, mentre els Jordis intentaven primer calmar els ànims i després dissoldre els manifestants. Per a uns va ser una concentració pacífica per respondre als escorcolls i les detencions en una conselleria i per a d’altres una “protesta tumultuària” per impedir a funcionaris i agents el compliment d’una ordre judicial que, en el sumari posterior, ha donat peu als càrrecs de rebel·lió i sedició.
Passat un any, cal insistir que no hi va haver violència que justifiqui l’acusació de rebel·lió que manté el jutge Llarena, i molt menys que pugui acusar-se del mateix els Jordis que, en totes les seues intervencions, van fer crides pacífiques i de rebuig de la violència. I cal insistir que els nou dirigents del procés presos haurien d’estar en llibertat, perquè no té sentit convertir la presó preventiva en un instrument d’escarment i revenja com tampoc no el té mantenir les acusacions de rebel·lió. És un error perseverar en les equivocacions comeses, per uns i altres, i qualsevol solució al problema ha de passar pel diàleg i la negociació, pel respecte i la tolerància, per la integració i no l’exclusió, una cosa que difícilment s’aconseguirà amb els líders del procés a la presó. I en res no ajuden els comentaris efectuats per jutges desqualificant els que no pensen com ells, perquè l’únic que fan és posar encara més en dubte la independència judicial.
