Amb el suport dels ultres

Tal com era previsible d’acord amb els resultats electorals, s’ha acabat l’era socialista a Andalusia després de 37 anys de govern ininterromput i amb sospites fundades de corrupció que han portat davant dels tribunals dos presidents socialistes de la Junta, i un de popular, Juan Manuel Moreno, que serà el nou president andalús amb Juan Marín, de Ciutadans, com a vicepresident. Pot ser oportú recordar que aquí no s’ha respectat l’axioma que els populars pretenien convertir en llei que governés la llista més votada, que va ser la de Susana Díaz, i governarà un dels candidats que van obtenir més retrocés amb unes aliances que el temps dirà si també són contra natura per aplicar els adjectius utilitzats en altres instàncies. El PP andalús ha hagut de pactar i repartir conselleries amb Ciutadans i alhora ha arribat a un acord amb Vox perquè li garanteixi els vots necessaris per a la seua investidura, però des del partit de Rivera neguen qualsevol pacte amb l’extrema dreta. La qüestió que es plantegen avui no només a Andalusia, i també al PP, és si el desallotjament de Susana Díaz de la Junta justifica un pacte amb un partit d’extrema dreta, anticonstitucionalista, xenòfob, que discuteix la veracitat de les denúncies per maltractament masclista, que està disposat a acabar amb les autonomies, que exigeix l’expulsió d’immigrants, que vol derogar la llei contra la violència masclista i que demana mesures per evitar el drama de l’avortament. És indiscutible que han obtingut 400.000 vots i dotze escons, però cal preguntar-se si aquests suports justifiquen que puguin marcar la política del PP. De moment van plantejar 19 peticions de màxims que incloïen des de l’expulsió de 52.000 immigrants fins a la instauració del Dia de la Reconquesta, passant per renunciar a competències sobre educació, derogar lleis de protecció a la dona i al col·lectiu LGTBI i eliminar ajuts al feminisme. No han arribat a tant, però sí que han aconseguit un acord de 37 punts que inclou compromisos sobre immigració, suport als toros i la caça, derogar la llei de memòria històrica i suport a la família tradicional que marcarà la gestió de govern PP-Cs. Malgrat les crítiques d’alguns dirigents del PP i les reticències més formals que reals de Cs, s’ha obert la porta que l’extrema dreta decideixi la gestió de govern. Quan vulguin penedir-se de l’error, potser serà tard.